Després d'un esmorzar ens dirigim al punt on ens ha de recollir el bus que ens portara al següent indret.Un cop dins l'autocar de dues plantes ens senten al pocs llocs que quedaven disponibles. Encabits ens uns pocs centímetres quadrats,amb una decoració amb un toc retro i contemplant la conducció atrevida del nostre conductor,és on passarem les pròximes cinc hores i mitja.
 |
| Chiang Mai. |
Allí ens espera una estampa molt graciosa.Un grup nombrós de conductors de tuk-tuks i taxis particulars ens donen la Benvinguda a l'estació d'autobusos formant una línia imaginaria i inpenetrable moralment pels mateixos. Cadascun d'ells mostra un foli dn4 amb les seves tarifes,el vehicle que condueixi i poca cosa més.Un cop a baix agafem aire i estirem els músculs com si fóssim gats recient llevats de dormir. Com a bons catalans que som, i fent honor a la nostra fama de garrepes, parlem amb un noi de Barcelona que també viatjava al mateix autocar per tal de compartir un tuk-tuk fins al pròxim guesthouse. Sí, ho sabem, com ha molt ens estalviarem uns centims d'euro, però això no és una costum sinó una manera d'ésser.
Deixada la motxilla a l'habitació de Thapae Boutique house (850thb) i havent omplert una mica l'estomac, ja ens envaeixen les ganes d'explora la nova zona.Començarem pel safari nocturn de Chiang Mai. Just a l'entrada hi ha dos tigres tancats en un enreixat, són de color blanc, enormes i forts, rondinant, i amb una mirada desafiant, donen la benvinguda als turistes que accedeixen al recinte del safari.
Un cop a dins ens trobem un senyor amb un lèmur de color negre i blanc a coll. Nosaltres, tot curiosos, ens apropen al noi, el qual ens proposa agafa una mica de blat de moro amb la mà. Tot segui ens posà el lèmur a la nostra espatlla, el qual començà a desfilar pel nostre braç fins arribar a la mà. Allí estava el menjar que t'han desitjava. Mentres ell es distreia, nosaltres aprofitavem per tocar-lo i acaricir-lo. Era suau, molt suau.
Passejant per allí se´ns fa l'hora de l'inici del recorregut del safari nocturn. Durant l'hora i mitja que duren ambdós circuits observem tot tipus d'animals, un dels més graciosos, sens dubte, a estat la girafa, la qual va introduir tot el cap a l'interior del trenet cercant menjar. Un cap enorme i fascinant. La majoria de gent sembla que no haigin sortit mai de casa i no paren de fotografià amb el flax aquestes bésties. Els estan deixant secs i aturdits. Quina poca consiència del que els hi estan fent. El noi del nostres costat és l'únic que resulta consient de la situació i en un dels bons intents per fer-ho saber als que estaven al seu costat(per cert, no paraven de fer-n'hi a sac) acaba soltant-li un discurs amb molta mala baba. S'ho mereixellen, la veritat. Quina gent més desastre déu meu.
Passejant per allí se´ns fa l'hora de l'inici del recorregut del safari nocturn. Durant l'hora i mitja que duren ambdós circuits observem tot tipus d'animals, un dels més graciosos, sens dubte, a estat la girafa, la qual va introduir tot el cap a l'interior del trenet cercant menjar. Un cap enorme i fascinant. La majoria de gent sembla que no haigin sortit mai de casa i no paren de fotografià amb el flax aquestes bésties. Els estan deixant secs i aturdits. Quina poca consiència del que els hi estan fent. El noi del nostres costat és l'únic que resulta consient de la situació i en un dels bons intents per fer-ho saber als que estaven al seu costat(per cert, no paraven de fer-n'hi a sac) acaba soltant-li un discurs amb molta mala baba. S'ho mereixellen, la veritat. Quina gent més desastre déu meu.
Deuen ser les 23:30 hora local, i després d'un dia llarg i intens decidim torna. Demà ens espera un dia llarg i ple d'aventura per les muntanyes.
จนกว่าจะถึงวันพรุ่งนี้
29 / juliol / 11
Ahir,abans d'anar a dormir,vam decidir escollir i agafar una escurció organitzada de les que ens oferien a la recepció del hotel. Ara deuen ser les 08:00 am,ja estem enllestits per iniciar el nou i solejat dia.Em quedat ara.Asseguts en un dels sofàs de l'entrada veien passar els minuts,de cop,s'aturà una pikup plena de gent davant del nostre "hotel bouitique".¿deu ser això?on ens possarem?aguaitem el cap a l'interior de la pickup i aquí només i cap un més.Després d'un dia aquí i haver observat com monta la gent als vehicles,m'ofereixo per anar dret a la part posterior,juntament amb el guia local,un noi jove i molt trempat.En tenia ganes.Posem rumb a les muntanyes de més al nord de Chiang Mai.Però resulta que no som el únics que parlem espanyol.Estem rodejats d'uns argentins,uns ticos(Costa Rica) i un noi que viatjava sol que era de per allí l'Aragó.
Ens aturem a fer una visita en una plantació d'orquidies.El recorregut segueix per un camí pit amunt,de sorra,ple de clots i bonys,que ens porta al poble de les "dones girafa".Una de les coses que més ens encuriosia,veure una tribu tailandesa en el bell mig d'aquella selva tant verge.
Només arribar observem un únic carrer en línia recta i on les cabanyes queden a banda i banda.Cabanyes,això sí, fetes amb materials com canyes,fulles ,trocs i de més.La nostra sorpresa arribà quan observem que les parts frontals de les cabanyes,obsolutament totes,són petits aparadors en els quals,cada família hi mostra les seves manualitats.Per posar un exemple,vindria a ser un mercat de poble però amb els dependents disfressats.Dic disfressats perquè aixó sembla un port aventura i aquesta gent ja fa anys que van descobrir la societat que els rodeija,i van deixar de possar-se collars de plom(que pesen un mort).Collars que es posaven en temps remots per protegir-se dels tigres quan els homes sortien a caçar.S'havia donat alguns atacs de trigre al poblat i casi sempre els empaitava pel coll.Davant de l'arribada de turistes entusiasmats en veure'ls amb aquest abillaments van decidir continua amb aquesta tradició tant peculiar.De mentres passegem observem algo que vindria a ser una escola buida.A la porta i havia una caixa per tal de fer aportacions a l'escola i poder-la millorà algo,Col·laborem-hi!A la pisarra observem lletres en anglès.El guia ens explica que aquesta gent no tenen educació però que se'ls hi ensenya anglès per xarrar amb els turistes(per poder vendre millor,segur!).Però com s'enten?Baixant la Cristina es posar a parlar en anglès amb una inquilina d'aquelles Cabanyes.La noia era jove com ella i molt agradable,se la veia feliç.Anava acompanyada per la seva filla petita,la qual,ja anava amb el collar de plom en tan sols 3 o 4 anys.La noia encuriosida s'interessa per nosaltres preguntà d'on som, i la nostra edat.Durant el transcurs de la xerrada li ensenya un collar com el que portava ella perquè pogués comprovar el que pesava.Després d'entablar una mini conversa únicament simbòlica s'oferereix a que es faigi una fografia amb ella, hi accedim.
Tot seguit decidim comprar-li algo del seu aparador.Ja ens imaginavam un gran circ turístic rodejant aquest poblat però,tant?que cadascú faci la seva valoració sobre el tema.
 |
| Poblat de les dones girafa. |
 |
| Tribus de les dones girfa- |
Sortim del poblat en direcció a la pick-up.Un cop al vehicle la gent s'anima a pujar-hi a qualsevol lloc,menys als seient.Sembla que he creat tendència.La Cristina no serà menys i ràpidament s'enfila cap a dalt de la baca.
Sortim del poblat i encarem el camí. Ara ens comencem adonar que toca veure els elefants tais i passeja'ls.Quina il·lusió poder gaudir d'una estona de companyia del mamífer més gran de la terra.
Sortim del poblat i encarem el camí. Ara ens comencem adonar que toca veure els elefants tais i passeja'ls.Quina il·lusió poder gaudir d'una estona de companyia del mamífer més gran de la terra.
Un cop al lloc observem la presència d'un grup d'elefants junts amb els
seus "mahouts", els quals porten unes cistelles a la seva esquena lligades per sota de l'estomac.Aprop d'on ens trobem nosaltres hi ha com una plataforma pont per ajudar-nos a pujar a la cistella.Ens hi atancem,l'elefant ja està preparat per acollir-nos en la seva petita cistella.El "mahout" li fa moure la trompa de dalt a baix just en el tram que em d'utilitzar per arribar-hi però tot i el respecte que li mostrem seguim endavant i pujem. LLuuuJJuu....Una sensació estranya ens invaeix.L'escurció segueix pel ben mig de la selva fins a tocar de riu.Donem mitja volta i ens tornar a deixar al mateix punt d'inici. Ja teniam ganes de baixar. Sensació de decepció.Tot ha estat molt artificial.El tracte del cuidadors amb els elefants no és gens gratificant de veure.Quan no obeeix i es distreu,el recondueix amb cops donats amb mala baba i totalment desproporcionats al cap de l'elefant tai.No es tallen ni un pel davant la nostra presència.El peguen amb les punxes dels pals que porten i més d'un té marques al cap i a les orelles.No tenen cap tipus de respecte per aquetes pobres bèsties.Amor i carisma zero dels cuidadors. Ens n'anem amb un mal sabor d'aquest episodi en el qual em contribuit des de la desconeixença més absoluta del que ens esperava aixó.
Deixem aquí aquest episodi i anem a fer un mos. Ens porten al costat d'on estavem fent aquesta activitat per tal de menjar una mica d'arròs acompanyat de fruita local de postre,un clàssic de les excusions.
Un cop en marxa seguim en direcció al nord. Ara toca caminar per la selva tropical per tal de poder accedir i gaudir d'un bany refrescant en una des les cascadades de la zona.
Durant el trajecte per la selva anem saltejant diferents obstacles naturals que s'interposen en el nostre sender que va riu amunt. A la meitat del recorregut trobem unes cabanyes fetes de fusta,canyes,fulles....cases 100% sostenibles amb el medi ambient. No son res del altre món però es una cosa curiosa d'observa. A més, una dispossa d'un bany públic.
La calor és molt intensa i a tot això l 'acompanya una xafogor orrorosa. Després de gairebé dues hores caminat per entre la malesa arribem a la tant esperada cascada. Apeteix un bon bany per despendrens d'aquesta calor acumulada en el recorregut. Però ......però si està plena a rebentar! Això podria ésser .....
Els visitants i les persones locals que es dediquen a vendre begudes i alguna cosa de menjar, invaeixen la poca accesibilitat de la cascada. Jo ho tinc clar, aixì no em banyo. Estan tots amuntegats i cridant com a primitius de mentres els nois locals es dediquen a observa les guiris i els seu mobiments durant el bany en aquell "caldea natural". Ens quedem al costat d'una pobletana que també feia "vending" i que al mateix temps tenia una foguera encesa per tal de fer fum i espantar els mosquits més atrevits.
Sembla haver valgut la pena l'espera i el primer grup en arribar i part del nostre ja comencen a desfilar. Ara és la meva ..... a "l'agua patos"!!! Ha sortit girebé tothom i ara estic sol en aquesta cascada paradisíaca.
Després de gaudir d'un bon bany enfilem el seder que ens conduïrà al punt de partida. La pick-up ens espera per portar-nos al següent punt: Rafting!!
Ens deixa just a la llera del riu on ja s'hi troben els nois que ens han de guiar durant el descens. Ens esperen amb el material: bots ,rems,pitets ...per tal d'equipar-nos i donar-nos les ultimes instruccions
Un cop equipats i ha sobre del bot comencem a baixar pel riu. Un riu marronós envoltat d'una selva imponent ens acompanyara durant tot el recorregut.
La baixada ha estat d'allò més divertida. En un dels ràpids la meva donzella a decidit involuntàriament de llençar-se a l'aigua. Pot ser a vist alguna cosa i ..... a saber què! Només caure s'ha pogut agafar a la corda del bot i en un tres i no res ja estava de nou a sobre d'ell. Durant un tram l'instructor ens ha permitit tirar-nos a l'aigua i nadar una mica,però nosaltres hem decidit no probar-ho.
Al fons ja vec el rais que ens esperen per completar l'últim tram de riu.
Això no té desperdici algun!
Aparquem el bot just a la vora del rai i un a un anem pujant-hi al mateix temps que ens distribuïm per ell per tal de compensar el pes. Ja som tots a sobre i amb aixó no sembla que poguem arribar gaire lluny. Estem col·locats tots en filera índia i tot i així estem submergits uns cinc centímetres. Avall!!
Finalment i deprés d'aquest dia d'aventura tornem cap al hotel boutique. Com de pujada anem plens a la pick-up,aquest cop no sembla que la gent vulgui anar de peu al darrera. De baixada són pocs els valents que consegueixen mantenir els ulls oberts despés d'un dia com aquest.
seus "mahouts", els quals porten unes cistelles a la seva esquena lligades per sota de l'estomac.Aprop d'on ens trobem nosaltres hi ha com una plataforma pont per ajudar-nos a pujar a la cistella.Ens hi atancem,l'elefant ja està preparat per acollir-nos en la seva petita cistella.El "mahout" li fa moure la trompa de dalt a baix just en el tram que em d'utilitzar per arribar-hi però tot i el respecte que li mostrem seguim endavant i pujem. LLuuuJJuu....Una sensació estranya ens invaeix.L'escurció segueix pel ben mig de la selva fins a tocar de riu.Donem mitja volta i ens tornar a deixar al mateix punt d'inici. Ja teniam ganes de baixar. Sensació de decepció.Tot ha estat molt artificial.El tracte del cuidadors amb els elefants no és gens gratificant de veure.Quan no obeeix i es distreu,el recondueix amb cops donats amb mala baba i totalment desproporcionats al cap de l'elefant tai.No es tallen ni un pel davant la nostra presència.El peguen amb les punxes dels pals que porten i més d'un té marques al cap i a les orelles.No tenen cap tipus de respecte per aquetes pobres bèsties.Amor i carisma zero dels cuidadors. Ens n'anem amb un mal sabor d'aquest episodi en el qual em contribuit des de la desconeixença més absoluta del que ens esperava aixó.Deixem aquí aquest episodi i anem a fer un mos. Ens porten al costat d'on estavem fent aquesta activitat per tal de menjar una mica d'arròs acompanyat de fruita local de postre,un clàssic de les excusions.
Un cop en marxa seguim en direcció al nord. Ara toca caminar per la selva tropical per tal de poder accedir i gaudir d'un bany refrescant en una des les cascadades de la zona.
Durant el trajecte per la selva anem saltejant diferents obstacles naturals que s'interposen en el nostre sender que va riu amunt. A la meitat del recorregut trobem unes cabanyes fetes de fusta,canyes,fulles....cases 100% sostenibles amb el medi ambient. No son res del altre món però es una cosa curiosa d'observa. A més, una dispossa d'un bany públic.
Els visitants i les persones locals que es dediquen a vendre begudes i alguna cosa de menjar, invaeixen la poca accesibilitat de la cascada. Jo ho tinc clar, aixì no em banyo. Estan tots amuntegats i cridant com a primitius de mentres els nois locals es dediquen a observa les guiris i els seu mobiments durant el bany en aquell "caldea natural". Ens quedem al costat d'una pobletana que també feia "vending" i que al mateix temps tenia una foguera encesa per tal de fer fum i espantar els mosquits més atrevits.
Sembla haver valgut la pena l'espera i el primer grup en arribar i part del nostre ja comencen a desfilar. Ara és la meva ..... a "l'agua patos"!!! Ha sortit girebé tothom i ara estic sol en aquesta cascada paradisíaca.
Després de gaudir d'un bon bany enfilem el seder que ens conduïrà al punt de partida. La pick-up ens espera per portar-nos al següent punt: Rafting!!
Ens deixa just a la llera del riu on ja s'hi troben els nois que ens han de guiar durant el descens. Ens esperen amb el material: bots ,rems,pitets ...per tal d'equipar-nos i donar-nos les ultimes instruccions
Un cop equipats i ha sobre del bot comencem a baixar pel riu. Un riu marronós envoltat d'una selva imponent ens acompanyara durant tot el recorregut.
La baixada ha estat d'allò més divertida. En un dels ràpids la meva donzella a decidit involuntàriament de llençar-se a l'aigua. Pot ser a vist alguna cosa i ..... a saber què! Només caure s'ha pogut agafar a la corda del bot i en un tres i no res ja estava de nou a sobre d'ell. Durant un tram l'instructor ens ha permitit tirar-nos a l'aigua i nadar una mica,però nosaltres hem decidit no probar-ho.Al fons ja vec el rais que ens esperen per completar l'últim tram de riu.
Això no té desperdici algun!
Aparquem el bot just a la vora del rai i un a un anem pujant-hi al mateix temps que ens distribuïm per ell per tal de compensar el pes. Ja som tots a sobre i amb aixó no sembla que poguem arribar gaire lluny. Estem col·locats tots en filera índia i tot i així estem submergits uns cinc centímetres. Avall!!
Finalment i deprés d'aquest dia d'aventura tornem cap al hotel boutique. Com de pujada anem plens a la pick-up,aquest cop no sembla que la gent vulgui anar de peu al darrera. De baixada són pocs els valents que consegueixen mantenir els ulls oberts despés d'un dia com aquest.
30 / juliol / 11
Bon dia pel matí!Avui ens disposem a acabar de visitar Chiang Mai.Prenem un taxi que ens transporta fins al Wat U Nong,també anomenat" Wat del bosc ", i aprop de la universitat de Chiang Mai.Des d'allí, és difícil retornar en taxi fins al centre,per tant, demanem al taxista que ens esperi durant la visita al Wat. Defet, resulta bastant barat fer-lo espera en aquest bon home.
 |
| Wat del bosc. |
Aquest Wat es diferencia de la resta perquè es troba aïllat en un entorn verd a la vora de la ciutat, perdut enmig d'un barri sense asfaltar als afores.Comencem la visita per aquesta mena de "poblat budista" dels monjos i observem el dia a dia en aquest Wat,retant-se la roba,fent oracions,.. durant la nostra visita, en la qual li dediquem una hora escase ens adonem de com viuen i sentim que es necessaria una gran bocacció per dedicar-la a les oracions. Ens sobte gratament trobar-hi tants arbres, tots ells vestits amb unes cintes que indiquen que és un arbre sagrat. Aquest succés passa a tot el país, se'n els monjos els encarregats d'aquestes distincions entre els milers d'arbres d'arreu del territori. Aquí el succés s'accentua més.
Encuriosits i la vegada estranyats en un entorn molt íntim anem a visitar els túnels soterrats del wat.
Ens descalcem i ha cluquilles ens endinsem en unes grutes que hexalten a buda. Durant la nostra permanencia en elles ens anem creuan amb gent del país que dediquen el matí a visitar i fer unes oracions a les estatues budes que hi ha a l'interior dels passadissos.
Recomanem visitar aquest Wat tant diferent i tenir la posibilitat de sentir-te un d'ells. L'indret està inundat d'uns pau i tranquilitat molt agradable.
 |
| Wat del bosc. |
 |
| Wat de bosc |
Tornem al taxi i li diem que ens porti al zoo. El venen com el zoo amb l'aquari més gran del sudest asiàtic. Malgrat això ,el túnel de vidre que trancorreix per l'interior de l'aquari resulta una curiosa experiència en la que podem observar espècies autòctones .Concretament un peix similar a un siluro,tan en dimensions com en el seu estatus de gran predador.
Fa molta calor i realment decepciona una mica la visita ja que el nostre principal motiu per visitar-lo era l'aquari. La resta del parc és agrable i amb gran varietat de fauna distribuïda en una gran superfície.
Fa molta calor i realment decepciona una mica la visita ja que el nostre principal motiu per visitar-lo era l'aquari. La resta del parc és agrable i amb gran varietat de fauna distribuïda en una gran superfície.
Extenuats per la calor anem a dinar a un restaurant europeu, a gaudir d'un plat d'espaguetis, relativament aprop del sunday walking street, per on tot seguidament passejarem. Gaudim força observant les diferents parades d'aquest conegut mercat "callejero". On pots trobar de tot: roba de tot tipus, souvenirs, locals que practiquen els massatges als peus, llaminadures locals...durant el recorregut ens crida molt l'atenció nens posats en mig del carrer que canten o toquen algun instrument intentant emocionar la gent que transcorreix pel mercat a canvi d'una almoïna generosa.
Jordi??? El temps s'ha aturat??? Què succeeix??? Sentim la impressió de no comprendre res del què passa al nostre voltant. Una música sona per uns megafons de tota la ciutat,...al cap d'uns segons conectem, comprenem...es tracta de l'himne nacional. Tothom, exceptuant nosaltres, ha cessat de realitzar l'activitat que duia a terme com si d'una peŀlícula de ciència-ficció es tractés.
Quantes coses ens criden l'atenció aquesta tarda... La policia, curioses i primíssimes persones, el munt de gent que sopa pel mercat, el trànsit ja existent a la ciutat es multiplica a la vora del mercat, el pare que porta a les seves dues filles petites en moto a passejar pel mercat... Quina bogeria! Recomanem visitar la ciutat en diumenge. Per acabar la vetllada sopem i fem una cerveseta de bona nit mentre redactem en la nostra llibreta l'aventura del dia. Chiang Mai ens està agradant però les restes emmurallades que esperàvem trobar-hi tampoc són gran cosa. El més divertit està per arribar...bona nit!
31 /juliol / 11
Avui...no ho sabem,però ens espera un gran dia.Una dia que recordarem la resta de les nostres vides. De bon matí ens recullen per anar a fer de "mahouts",nom que reben els cuidadors i ensinistradors d'elefants tailandesos.
Plou a bots i barrals.Ja sabem que la pluja és molt present a Chiang Mai en aquestes èpoques,però de camí al nostre destí ens sorgeixen dubtes.
Després d'una hora de trajecte arriben en aquell indret tant esperat,situat al bellmig de la selva. Els que seran els nostres companys i companyes d'aventura semblen tant desconcertats com nosaltres.Malgrat això ells juguen amb una lleuger avantatge,dominen l'anglès a la perfecció.
Els nostre instructor "mahout" ens dóna la benvinguda en nom de tots els treballadors del parc.Ens explica: el motiu pel qual aquests elefants estan en les seves mans; el planing del dia i quines són les cures que haurem de tenir a l'hora d'iniciar el nostre contacte amb ells,i fer-ho, és clar! Quins nervis! Esperem estar a l'altura!
Dit i fet, ens posem l'endumentària d'autèntic "mahout "que ens proporcione'n: pantalons i jerseis d'un color blau cel i un barret originari de Tailàndia. Som-hi, anem a donar-los de menjar.
Els elefants ens esperen en una esplanada de terra i es troben separats els uns dels altres.Escollim una zona per tal de poder donar de menjar a uns elefants concrets.Ens plantem davant d'ell i intentem aplicar les instruccions escoltades abans.Tot i així,cada elefant està acompanyat per un "mahout ".El menú d' elefant d'avui resulta ser: Plàtans i bambú...mmmm.......els elefants estan contents i allarguen la trompa fins a nosaltres en busca del seu esmorzar.Pot semblar estrany però fins i tot una nena thai d'uns tres anys que volta per l'esplanada ho fa. Se'ls veu molt contents. Com ho sabem si un elefant és feliç??..Es veu, es sent...
Els elefants ens esperen en una esplanada de terra i es troben separats els uns dels altres.Escollim una zona per tal de poder donar de menjar a uns elefants concrets.Ens plantem davant d'ell i intentem aplicar les instruccions escoltades abans.Tot i així,cada elefant està acompanyat per un "mahout ".El menú d' elefant d'avui resulta ser: Plàtans i bambú...mmmm.......els elefants estan contents i allarguen la trompa fins a nosaltres en busca del seu esmorzar.Pot semblar estrany però fins i tot una nena thai d'uns tres anys que volta per l'esplanada ho fa. Se'ls veu molt contents. Com ho sabem si un elefant és feliç??..Es veu, es sent...
Encar no ha començat el dia i ens envaeix una alegria desbordant.A més, ja no plou.Ha sortit el sol i la trista experiència amb elefants de l'altre dia no és l'única: molta gent els estima. Per fi ens desenpalleguem d'aquella sensació de maltractament. Aquest és el seu "paradis".
Us han fet mai un xuclet d'elefant???
Després d'haver-li donat de menjar i haver-li fet unes quantes manyagues, escollim aquest elefantet amb cara de no haver trencat mai un plat de la fotografia. Petit, jove,atrevit, alegre, curios i encantador.Et poses davant i confies en ell. La confiança es mútua i amb la trompa t'ho fa saber.L'enrolla una mica pel coll i amb molta cura xucla. És un petò llarg. La trompa desfil·la des del clatell fins al costat del coll repetits cops.Els pels del cos se't posen de punta en qüestió de mil·lèsimes de segon. Exploten milers de sensacions estranyes mai experimentades amb cap altre animal del planeta terra. Sensació brutal. És única.
Ara apendrem a fer de "mahouts". Ens ensenyen les funcions de les quatre paraules clau per tal de poder pujar i conduir un elefant. Després de la lliço toca posar-nos mans a l'obra. No m'ho puc creure. Pujarem sobre un elefant enorme, sense cap tipus de cistella, ni de cap plataforma pont, simplement amb una ordre per tal de que s'acoxi. La Cristina serà la primera de probar-ho. Ha estat molt atenta i condueix l'elefant fantasticament bé. És el meu torn, i ho tinc bastant clar amb l'ajuda del mahout aprenen les ordres bàsiques que després ens portaran a la selva. INCREIBLE!
Les fotos no han estat escasses, però la millor foto la portem al nostre cor.
Ara ja sí. Pujem tots dos ha sobre l'elefant i acompanyats pel mahout ens dirigim a la selva tropical.Estem asseguts sobre l'espatlla molt aprop del cap. La cristina va davant, té els peus darrera de les orelles i les mans a sobre el cap. Jo simplement m'agafo a ella . El passeig per la selva sobre ell és molt divertit. Aquests elefants són molt curiosos.Tant aviat un estornuda, com l'altre arrenca fulles d'un arbre, com ha un li dóna per gratar-se amb un arbre o simplement es tíren sorra sobre l'espatlla.
D'ençà que em pujat per anar a passejar ja han passat dues hores. Arriba un gran moment, el bany. Amb un raspall i una galleda ens afanyem a endinsar-nos a la bassa propera en busca del nostre elefant per netejar-lo. Allí dins i estan tant agust que s'ajupeixen per tal de que els gratem. Però i el Jordi?? fa un moment el tenia al meu costat...Que hi fas damunt de l'elefant?? Està tant emocionat.
I també despistat, ja que sense voler em ruixa amb una galletada d'aigua. Amb tot i això ja fa una mitja hora que estem repatllant-lo. Un cop ja net, anem a donar-nos una dutxa, dinar i tombar-nos en unes gandules que hi ha sota un tendal de canyes. Ens despedim dels elefants i els hi donem les gràcies per haver-nos deixat gauidir d'aquests moments inolvidables per nosaltres.
Ara ja toca anar a recollir la motxilla i agafar un vol intern fins a PHUKET. Fem escala a BANGKOK i això fa que arribem a Phuket ben entrada la nit. Arribem a l'hotel, estem destrosats...ha estat un llarg dia.
bona nit.
t'agrada? Imprimeix-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada