Arribem a l'estació de KRABI que es troba a les afores. Allí ja ens estan esperant els típics "tuk-tuks" amb els seus respectius conductors, esperant al turistes com si de "nyus" es tractessin. Baixem i ens fem de pregar una mica, però la competència es escassa i els pocs que són tenen els preus molt acordats. Pujem a un el qual hem acordat el destí i un preu , bastant car pel que estem acostumats en termes de tuk-tuks, però és el que hi ha.
Al final ens porta a un punt d'informació turístic. No és cap punt d'assesorament al turista sinó una simple agència de viatges la qual el nom resulta ésser " Punt d'informació turístic".Que no os embauquin!
Ens espera fora i decidim com a mínim preguntar si val la pena quedar-nos-hi. Com ja os podeu imaginar ens ha intentat vendre de tot i tirant-nos els plans previstos per terra. Hagués sigut millor no entrar-hi, la veritat!
Al final amb el tuk-tuk fem cap a AO NANG, un tipus de platja d'Aro tai. La zona resulta cara comparat amb tot el que hem trobat pel país.Està inundat de gringos i això es nota a la butxaca. Aquí l'oferta d'allotjamet no és gaire variada i la modalitat guest house no existeix. Ens hospedem en un hotelillo bastant econòmic pel que és la zona. Canviarem l'habitació que ens han assignat degut a la forta olor a humitat. L'altra vé a ser el mateix: l'olor és comuna a tot l'hotel.
Deixem les pertinences i decidim anar a explorar la nova zona i planificar alguna cosa per l'endemà. Passegem per la platja, una platja amb unes imponents muntanyes ambdós extrems i que en aquest moment,en la sorra, es veu el cel com reflecteix degut a la baixada del nivell del mar. Aguaiten diversos mol·luscos i decidim tirar-los mar endins perquè els pobletans no els enpaitin en la seva tasca de recol·lecció que estan duent a terme amb la marea baixa.
En un dels extrems s'hi troba un lloc de massatges orientat a la platja, i perquè no?decidim fer-nos-en un de tai escoltant les onades del mar. Resulta ser molt agradable i relaxant.Després d'una dutxa anem a sopar a la zona del port. Abans hem vist varietat culinària i bastanta oferta hostelera. No ens equivoquem i ens coloquem en un restaurant que està davant la platja.Sopem força bé. És hora d'anar a dormir,demà ens espera un llarg dia.
02 agost 2011
Esn recull una furgoneta d'unes 9 places just davant de l'hotel. Ara ja ens dirigim a una petita plobació propera per tal d'enbarca en un bot al més pur estil tailandés. Un barca amb un motor enorme, des de on surt una llarga barra que fa de tranmissió fins a la èlis. Fa molt de soroll i costa mantenir una conversa sobre d'ella. La veritat es que tampoc es necessari ja que d'ençà que hem sortit el paisatge és aclaparador: illots, aigües verdes, formacions rocoses, coves, manglars, selva...El nostre primer destí serà l'illa KO TAPU. Que es troba a la badia o Parc Nacional Phang Nga Bay, al nord de Phuket, també anomenada "Nail Island " per la seva forma d'ungla. Però el nom pel qual és veritablement famosa és l'Illa de James Bond, batejada així des que es va filmar The golden gun (La pistola d'or) el 1974 amb Roger Moore i Christopher Lee.
Encara que en la pel·lícula apareix com un escenari solitari, centenars de turistes de tot el món ens aconpanyen en aquesta minúscula badia.
El desenbarcament de bots tailandesos en aquesta badia es constant.A més, en el mig d'aquesta petita illa hi ha un diminut mercat amb tot tipus de souvenirs. Tota la gent que treballa en aquestes parades són de caire musulmà. La guia ens comenta que en aquesta zona de tailandia hi ha molt de tailandés musulmà.I com ja us podeu imaginar són molt poc tolerants amb el que no és del seu estil.
La nostra següent parada resulta ser un embarcador flotant en el qual ens ofereixen un cocktel que resulta no agradar-nos massa i la possibilitat de fer un "mini tour" amb canoa.Això sí,sense tenir que remar nosaltres(no per res). Ens hi montem.
El circuit improvisat pel mateix capita del bot ens porta per un munt de canals envoltats de roques recobertes de molsa, boscos tropicals, coves, i fins i tot alguna petita cascada. La canoa fins i tot es quedava enganxada entre les arrels i branques dels arbres procedents del mar, però el pilot era un bon expert, se les arreclava molt bé, la pena que no sabia res d'anglès, tot i que la comunicació amb gestos i cada un en el seu idioma, el feia més divertit i ens aviniem. Ens va ficar en uns racons màgics, se les sabia totes, fins i tot vam haver de passar per sota de roques. Ens va ficar com una mena de llac envoltat de roca que fins i tot brillava i l'única zona d'escapament era el petit forat per on ens havíem colat. En un d'aquest pasadissos fins i tot hi vam trobar un bot on oferien (a canvi d'un modest preu) cocos naturals als turistes de les canoes.Un cop retornem al embarcador flotant ens donem compte de lo divertit que ha estat l'excurció.Molt recomenable,la veritat.
Ara ja toca empendre el viatge cap al poblat flotant de KO PANYI.
Ko Panyi és un poble flotant i pesquer en la qual la majoria de la població és musulmana, és un dels pobles més extraordinaris de Tailàndia, està construït sobre pilons en un replec entre els penya-segats calcaris. Les cases estan barrejades entre les botigues que varien des de petites cabanes a llars amb enrevessades façanes i rajoles. L'alcohol, els porcs, i els gossos estan prohibits. Nosaltres el vam veure de dia però ens van dir que de nit es multiplica el seu encant. Passar la nit costa uns 400-500 bahts. (8-10 euros)
Ko Panyi és un poble flotant i pesquer en la qual la majoria de la població és musulmana, és un dels pobles més extraordinaris de Tailàndia, està construït sobre pilons en un replec entre els penya-segats calcaris. Les cases estan barrejades entre les botigues que varien des de petites cabanes a llars amb enrevessades façanes i rajoles. L'alcohol, els porcs, i els gossos estan prohibits. Nosaltres el vam veure de dia però ens van dir que de nit es multiplica el seu encant. Passar la nit costa uns 400-500 bahts. (8-10 euros)
Un cop allí ens porten a menjar en un dels seus restaurants, no sé el que menjem però està tot bo.
Finalment, anem a l'embarcador on em estat al principi i ens porten en furgoneta a Wat Tham Suwankhuha. (Monkey Cave) que està a uns 10 km.
És un temple-cova que alberga un munt d'imatges de Buda. Té un buda reclinat de 15m , i un altre buda més petit també reclinat que té banderes d'esperits i l'estàtua d'un savi.
Aquest últim té gravats segells reals de monarques com els de Rama V, VII i Branca IX. Aquest temple estar envoltat de micos, cal anar amb compte amb això ja que si et mosseguen us poden contagiar alguna malaltia. A fora del temple hi ha llocs on es poden comprar souvenirs i menjar per als micos, compte amb el menjar perquè quan veuen que compres van tots els micos cap a tu a robar-t'ho. Els amos de les paradetes de menjar van armats amb pals per foragitar als micos més atrevits i agoserats.
Tot seguit i degut a que anem força bé de temps la guia decideix que anirem a fer un bany a unes cascades properes.La veritat és que s'agraeix. La zona resulta ésser un rierol,el qual durant el seu recorregut va formant unes cascades petites i unes basses, tot això rodejat d'extrema vegetació.S'accedeix per un camí paral·lel. Només arribar a la primera ens donem compte de que lo millor de tot és que no hi ha cap turista(excepte nosaltres).Serà un bany relaxant.Seguim pujant i en una de les basses observem una serp al mig de l'aigua.uuuuufffffffff...Sort que davant a nostra presència s'ha espantat i ha marxat en direcció contraria de la nostra.Ens entren dubtes sobre el nostre bany i al final la Cristina decideix no banyar-se.I jo??Cap dins que hi falta gent i hem passat molta calor.No sóc l'únic,eh?La meitad del grup decideix capbussar-se.
La dutxa ens ha sentat fantasticament bé i anem a sopar al port com l'altre dia,però amb la predispoció de probar algun peix local dels que ja vam observa.
És un temple-cova que alberga un munt d'imatges de Buda. Té un buda reclinat de 15m , i un altre buda més petit també reclinat que té banderes d'esperits i l'estàtua d'un savi.
Aquest últim té gravats segells reals de monarques com els de Rama V, VII i Branca IX. Aquest temple estar envoltat de micos, cal anar amb compte amb això ja que si et mosseguen us poden contagiar alguna malaltia. A fora del temple hi ha llocs on es poden comprar souvenirs i menjar per als micos, compte amb el menjar perquè quan veuen que compres van tots els micos cap a tu a robar-t'ho. Els amos de les paradetes de menjar van armats amb pals per foragitar als micos més atrevits i agoserats.
Tot seguit i degut a que anem força bé de temps la guia decideix que anirem a fer un bany a unes cascades properes.La veritat és que s'agraeix. La zona resulta ésser un rierol,el qual durant el seu recorregut va formant unes cascades petites i unes basses, tot això rodejat d'extrema vegetació.S'accedeix per un camí paral·lel. Només arribar a la primera ens donem compte de que lo millor de tot és que no hi ha cap turista(excepte nosaltres).Serà un bany relaxant.Seguim pujant i en una de les basses observem una serp al mig de l'aigua.uuuuufffffffff...Sort que davant a nostra presència s'ha espantat i ha marxat en direcció contraria de la nostra.Ens entren dubtes sobre el nostre bany i al final la Cristina decideix no banyar-se.I jo??Cap dins que hi falta gent i hem passat molta calor.No sóc l'únic,eh?La meitad del grup decideix capbussar-se.
La dutxa ens ha sentat fantasticament bé i anem a sopar al port com l'altre dia,però amb la predispoció de probar algun peix local dels que ja vam observa.t'agrada? Imprimeix-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada