23 / juliol / 11
Bon dia.D'ençà que ens vam agitar la nit ha estat llarga,encara que només em dormit unes 6 horetes.Tot i així les expectatives són bones.Després de llevar-nos i dutxar-nos hem fet un repàs de darrera hora a la motxilla.A primer cop d'ull tot sembla estar correcte.
07:00-AVE.Lleida-Madrid Atocha.
Un taxista molt agradable ha estat l'encarregat de portar-nos a l'estació.Un cop allí i amb els bitllets a la mà ens em dirigit a nostre respectiu seient.A més,cal destacar l'esmorzar que han servit al tren:uns ous remenats amb orega amb aconpanyament de gall d'indi,tirabecs i carbassa i de postres fruita natural.Molt apetitós.Ara toca fer una caparrejadeta.zzzzzzzz...
Després de diferents transbords i diversos controls rutinaris per fi ja estem a l'aeroport de Madrid-Barajas.La porta B19 serà el inici del nostre passadís cap al parais.Esperem una estona davant de la porta d'entrada al avio a què puguem envarcar.De cop el soroll dels altaveus de l'aereoport anuncia l'obertura de la porta d'embarc.Tot seguit apareix un ajudant de vol informant que primer passaran els de primera classe i tot seguit les fileres posteriors de l'avion (els nostres seients).Un cop a dins,la grandesa del BOEING 747-300 de la companyia THAI AIRWAYS ,la decoració de l'avion i la vestimenta del ajudants de vol no ens deixen indiferents.Això promet.A l'hora en punt iniciem la maniobra per tal de dirigir-nos a pista d'enlairament.fiuuuuuuuuu
El vol directe de Madrid BARAJAS-Bangkok SUVARNABHUMI ha durat unes 12 hores i poc i ha estat acompanyat per dues menjades i uns aperitius marca de la casa "Thai Airways".Recullim la motxil·la i ens dirigim a la sortida on es troba l'encarregat de la nostra recollida.Abans ens aturem en un caixa de canvi que hi ha per tal de tenir una mica de xavalla de la moneda del país.El canvi a l'aeroport està a : 1EURO = 40.12 BATH.
Un empleat thailandès de l'hotel SIAM PIAM AIRPORT que ens espera a la porta d'arrivades amb el nom de la Cristina escrit en un foli ,mostran-ho en alt.Aquest noi que parla poc anglès ens porta a l'hotel en una furgoneta.A l'arribada a L'hotel fem el check-in abans d'hora sense cap inconvenient ni cap càrrec addicional .A estat ràpid ja que l'hotel ja estava reservat i pagat per Internet.Ara mateix són les 07:00 am hora local i estem rebentats.Anem a dormir una estona.
24 / juliol / 11
Per acabar el dia a la capital decidim visitar la zona del Gran Palau Real.Per la zona,mentres passejavem,una persona local,molt ben vestida i simpàtica,es dirigeix a nosaltres per tal de interessar-se per la nostra situació.Ens posem a parlar amb ell i ens informa que avui és el dia del gran buda i que per celebra-ho a l'altra part de palau reial faran focs artificials.No ens n'em fiem n'hi un pel ja que havíem llegit les festes de la capital amb anterioritat i s'haviem que durant l'estacia del nostre viatge a Tailàndia no coincidiem amb cap.Li diem que si, i ens fem els xines.Davant la nostre incredulitat el noi ens informa que té una tenda de vestits d'etiqueta més enllà per si estem interessats.Ja ens quadra tot.Tot seguit el deixem allí,amb la paraula a la boca i seguim amb el nostre recorregut.
Un taxista molt agradable ha estat l'encarregat de portar-nos a l'estació.Un cop allí i amb els bitllets a la mà ens em dirigit a nostre respectiu seient.A més,cal destacar l'esmorzar que han servit al tren:uns ous remenats amb orega amb aconpanyament de gall d'indi,tirabecs i carbassa i de postres fruita natural.Molt apetitós.Ara toca fer una caparrejadeta.zzzzzzzz...
Després de diferents transbords i diversos controls rutinaris per fi ja estem a l'aeroport de Madrid-Barajas.La porta B19 serà el inici del nostre passadís cap al parais.Esperem una estona davant de la porta d'entrada al avio a què puguem envarcar.De cop el soroll dels altaveus de l'aereoport anuncia l'obertura de la porta d'embarc.Tot seguit apareix un ajudant de vol informant que primer passaran els de primera classe i tot seguit les fileres posteriors de l'avion (els nostres seients).Un cop a dins,la grandesa del BOEING 747-300 de la companyia THAI AIRWAYS ,la decoració de l'avion i la vestimenta del ajudants de vol no ens deixen indiferents.Això promet.A l'hora en punt iniciem la maniobra per tal de dirigir-nos a pista d'enlairament.fiuuuuuuuuu
El vol directe de Madrid BARAJAS-Bangkok SUVARNABHUMI ha durat unes 12 hores i poc i ha estat acompanyat per dues menjades i uns aperitius marca de la casa "Thai Airways".Recullim la motxil·la i ens dirigim a la sortida on es troba l'encarregat de la nostra recollida.Abans ens aturem en un caixa de canvi que hi ha per tal de tenir una mica de xavalla de la moneda del país.El canvi a l'aeroport està a : 1EURO = 40.12 BATH.
Un empleat thailandès de l'hotel SIAM PIAM AIRPORT que ens espera a la porta d'arrivades amb el nom de la Cristina escrit en un foli ,mostran-ho en alt.Aquest noi que parla poc anglès ens porta a l'hotel en una furgoneta.A l'arribada a L'hotel fem el check-in abans d'hora sense cap inconvenient ni cap càrrec addicional .A estat ràpid ja que l'hotel ja estava reservat i pagat per Internet.Ara mateix són les 07:00 am hora local i estem rebentats.Anem a dormir una estona.
24 / juliol / 11
Ringggg-ringg.......Amunt.El despertador sona a les 14:00.Era l'hora que ens haviam marcat per tal de poder gaudir una mica del nostre únic dia a la capital del país.Un cop polits i després de donar-li un cop d'ull a la Lonely planet decidim anar al mercat de cap de setmana de CHATUCHAK.Un mercat enorme,un dels més grans al aire lliure del món,en qual es pot comprar qualsevol cosa.Per arribar fins aquí em utilitzat un "taxi-meter" de color rosa amb el qual un recorregut d'uns 25 km amb el taxímetre posat ens ha costat uns 220 bath tailandesos.Baratíssim.Durant el recorregut no parem d'observar-ho tot ja que tot ens sembla estrany.Un cop allí ja es pot apreciar el bullici de gent que rodeja el mercat. Passem una bona estona caminant pels carrerons del mercat encuriosits per la varietat de menjars i productes de totes les classes.A més, ens comprem uns barrets de minbre molts graciosos que ens costen un 100 bath.Després de 1 hora i 30 minuts passejant decidim anar al barri de CHINATOWN a la vora del riu Chao Phraya.
Només sortir tots els taxis ,tuk-tuks,taxi-bikes,etcètera s'avalancen cap a nosaltres per tal de portar- nos.Al final ens decantem pel transport més estrany i rudimentari de Bangkok,el TUK-TUK.Es tracta d'un tipus de tricicle amb capota que funciona amb gas i després una cantitat de fum i de soroll horrible.És una bojeria, però aporta independència a l'hora de desplaçar-se. Un cop allí un ventall d'olors de tot tipus ens envaeix. El barri està tot ple de tenderetes de menjar que envaeixen la vorera i part del carrils adjacents a la vorera.
Visitem el barri i acabem sopant en un restaurant a la vora del riu al mateix temps que ja es comença a fer fosc.Un riu enorme i marro amb alguns trossos d'herbes circulant amb uns gratacels de fons.
 |
| Xina town. |
 |
| Riu de Bangkok. |
Per acabar el dia a la capital decidim visitar la zona del Gran Palau Real.Per la zona,mentres passejavem,una persona local,molt ben vestida i simpàtica,es dirigeix a nosaltres per tal de interessar-se per la nostra situació.Ens posem a parlar amb ell i ens informa que avui és el dia del gran buda i que per celebra-ho a l'altra part de palau reial faran focs artificials.No ens n'em fiem n'hi un pel ja que havíem llegit les festes de la capital amb anterioritat i s'haviem que durant l'estacia del nostre viatge a Tailàndia no coincidiem amb cap.Li diem que si, i ens fem els xines.Davant la nostre incredulitat el noi ens informa que té una tenda de vestits d'etiqueta més enllà per si estem interessats.Ja ens quadra tot.Tot seguit el deixem allí,amb la paraula a la boca i seguim amb el nostre recorregut.
El palau es troba tancat.Ja és tard i decidim torna cap a la l'hotel.Parem un taxi el qual no té ni idea de on esta el nostre hotel.Pensem que serà un cas aïllat però ens canvia la cara quan veguem que després de diversos taxis ningu sap on és .Finalment un noi ens diu que més o menys sabia on és.Ens aventurem i decidim provar sort (quin remei ens queda,no?)amb ell. Trobem retenció de camí a l'hotel i l'incertessa de si el noi sap on és s'allarga encara més.Després de uns quaranta minuts i uns 23 km en taxi aconseguim arribar al destí.Una dutxa i cap al llit.
25 / juliol / 11
Bon diaaaaa.Es presenta un dia nuvolós i passat per aigua.Esmorzem un menú Amèrica i demanem un taxi al de recepció.El nostre destí es l'estació de trens de HUALAMPONG-Bangkok.De camí es posa a ploure i el transit és un desgavell.Les motocicletes s'aturen en qualsevol lloc per tal de posar-se els impermeables i d'altres es paren sota dels ponts a l'espera que pari de ploure.Arribem a l'estació i comprem el ticket de 2ª classe(300bath) que ens portara a el "REINO AYUTTHAYA" .Ciutat que va ser fundada el 1350 i que actualment esta reconegut com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
Al vespre i després de una bona estona de visitar ruïnes agafem un tuk-tuk i li demanem que ens porti al mercat nocturn que es fa a la ribera del riu.Allí ens animem agafar una barca ,exclusiva per només nosaltres dos,per tal de poder veure les ruïnes il·luminades des de el riu.Va ser genial tot i que al final del trajecte varem passar una mica de por quan pel mateix riu que nosaltres circulàvem ,uns grans contenidors de ferro d'uns 4 metres d'alt i uns 20 metres de llarg arrossegats per una remolcadora que els portava lligats amb unes sirgues metàl·liques.La barqueta portava una sola llumeta i les sirgues casi no es veien.Però va valer la pena.Aquelles enormes i imponents ruïnes il·luminades i vistes des del riu eren IMPRESSIONANTS.
Tornem a la guesthouse i anem a sopar a un local que es troba a la vora i que a la hora de dinar ens havia donat bona pinta.Des d'aquest bar observem molts gossos que ronden sense cap tipus de control i que sembla que estan malats de ràbia o maleïts per algun esperit.Durant l'estona del sopar a la terrassa em pogut observar diverses encarades de gossos contra transeünts d ela zona.
El Jordi no para quiet, sembla un periquillo que necessita volar a totes hores! Quan em desperto, ja fa estona que volta prenent fotografies a les monedes i bitllets del país, ja està dutxat i preparat per continuar amb aquesta aventura... Així que em poso mans a l'obra i m'empolaino ràpidament. Ens despedim de la casa de la dona ronyosa, tal i com l'hem batejada.
Dit i fet, ens dirigim a l'estació de tren. Això ja és una altra cosa! Un tren d'Ayutthaya a Lop Buri bastant ràpid, còmode i, el més important, amb aire condicionat! En menys d'una horeta ens trobem en la peculiar ciutat...
Només l'estació ja feia homenatge als micos amb un de daurat de grans dimensions donant la benvinguda a l'estació. Això si, quan ja pensàvem que ens havíem deslliurat dels gossos "endimoniats"... allí n'hi havien uns quants que també s'encaraven amb turistes i gent d'allí. Acalorats, arribem a un guesthouse en la qual hi passem poca estona perquè entre que per la tela mosquitera intentava entrar un mico, feia una calor exagerada que no es pal·liava amb el ventilador, el terra estava tort... Vam decidir fotre el camp. Després d'una petita i emocionant sortida per Lop buri, vam decidir canviar d'hospedatge. Vam cridar un taxi i ens va portar fins Lop Buri In (hotel ben simple en el qual vam estar prou bé però estava bàsicament encarat a la gent del país).
Per últim, i no pas menys important, voldria esmenar la nostra gran aventura per LopBuri. Caminant per aquest petit poble, trobes micos pel carrer a mesura que t'atances a les ruïnes. En arribar-hi, quedem bocabadats! Què són tants micos? Sí, aquests animalons s'han apoderat de les ruïnes i campen a l'ample tan feliços. Estan tant acostumats al tracte amb la gent que et passen pel costat tranquil·lament. Només t'enreden quan saben que portes menjar... És per aquesta raó que en Jordi va establir una estreta relació amb gran part dels micos del temple. Tots volien tastar aquella fruita que havia comprat per deleïtar-los, mmmm.... Tot plegat va esdevenir una disbauxa de micos amunt i avall, tots disposats a menjar, pujar pel cos del Jordi, saltar per les seves cames... Mentrestant, jo, fent fotos per no perdre'n detall, no podia parar de riure!!!!
Bon diaaaaa.Es presenta un dia nuvolós i passat per aigua.Esmorzem un menú Amèrica i demanem un taxi al de recepció.El nostre destí es l'estació de trens de HUALAMPONG-Bangkok.De camí es posa a ploure i el transit és un desgavell.Les motocicletes s'aturen en qualsevol lloc per tal de posar-se els impermeables i d'altres es paren sota dels ponts a l'espera que pari de ploure.Arribem a l'estació i comprem el ticket de 2ª classe(300bath) que ens portara a el "REINO AYUTTHAYA" .Ciutat que va ser fundada el 1350 i que actualment esta reconegut com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
L'estació està bastant transitada tan de gent local com de motxileros i motxileres que busquen els seus respectius trens.No ens esperem gaire i de seguida el nostre tren surt en direcció nord.Durant el trajecte de sortida de la capital el paisatge és molt divers i ple de contrastes constants.Des de barraques de canyes,plàstics i làmines d'alumini fins a gratacels espectaculars i lluents.
El trajecte té 72km,però tot i això,acaba sent curt.Només arribar els conductors dels tuk-tuks ens assalten per tal que pugem.Decidim anar a peu fins al nostre possible guesthouse. Durant el camí travessem aquest riu tant grant, transitat i marronós.
Caminant pel poble detectem el nostre primer problemilla i és que els rètols del poble estan tots escrits en tailandès.
Després de buscar la que havia de ser la nostra guesthouse durant una estona ,decidim canviar i provar sort amb una que trobem pel camí i que també trobem descrita a la guia.La propietària és una senyora gran que parla un Anglès molt pausat i té una actitud molt estranya.Ens diu que té habitacions però que ens esperem.Atén a totes les persones que venen darrera nostre i la pregunta clau que els hi fa abans de dir-los-hi que no en queden es de quantes nits tenen intenció de estar allotjats.Després 35 minuts i dos parelles passades que desitjaven estar les mateixes nits que nosaltres(és a dir 1) per fi ens ensenya l'habitació.Donat el OK a l'estança deixem la bossa i tot just quan ens decidim a marxar comença a ploure a bots i barrals acompanyat per uns trons i llamps terrorífics. L'allotjament disposa d'un tendal de fusta amb tauletes i bancs sobre una bassa en el qual en refugiem durant tota l'estona que dura el xàfec.La pluja afluixa una mica i decidim anar a dinar en algun lloc pròxim.Durant el dinar para de ploure i per la tarda anem a veure les diferents ruïnes.
 |
| Riu d'Ayuttaya. |
Caminant pel poble detectem el nostre primer problemilla i és que els rètols del poble estan tots escrits en tailandès.
 |
| Ayuttaya city. |
Al vespre i després de una bona estona de visitar ruïnes agafem un tuk-tuk i li demanem que ens porti al mercat nocturn que es fa a la ribera del riu.Allí ens animem agafar una barca ,exclusiva per només nosaltres dos,per tal de poder veure les ruïnes il·luminades des de el riu.Va ser genial tot i que al final del trajecte varem passar una mica de por quan pel mateix riu que nosaltres circulàvem ,uns grans contenidors de ferro d'uns 4 metres d'alt i uns 20 metres de llarg arrossegats per una remolcadora que els portava lligats amb unes sirgues metàl·liques.La barqueta portava una sola llumeta i les sirgues casi no es veien.Però va valer la pena.Aquelles enormes i imponents ruïnes il·luminades i vistes des del riu eren IMPRESSIONANTS.
Tornem a la guesthouse i anem a sopar a un local que es troba a la vora i que a la hora de dinar ens havia donat bona pinta.Des d'aquest bar observem molts gossos que ronden sense cap tipus de control i que sembla que estan malats de ràbia o maleïts per algun esperit.Durant l'estona del sopar a la terrassa em pogut observar diverses encarades de gossos contra transeünts d ela zona.
Anem a dormir, que el dia ha estat llarg i intens.
26 / juliol / 11
Tot seguit, caminem pel poble. Ens dirigim a l'estació d'autobús per tal de marxar cap a Lop Buri. En la guia apareix l'estació al primer tombant a la dreta des del carrer del guesthouse, però anem una mica perduts ja que no el trobem tan ràpid com pensàvem. Mentrestant, despistats i acalorats ens colem per un estret carreró. Es tractava d'un típic mercat matiner on semblava que érem els únics turistes. Allí, s'hi venia de tot. Aquella olor de peix de bon matí la recordo una mica desagradable i l'enfrontament amb un gos de petit tamany que se'm va encarar, van ajudar a deixar enrera ràpidament el mercat i a trobar els autobusos! Tot i que no es tractava ben bé de cap estació, si no de busos aparcats en bateria l'un al costat de l'altre. Ens vam mirar l'un a l'altre. Va ser llavors quan vam decidir que no aniríem en autobús. Una cosa és barrejar-te amb la gent del país i gaudir d'allò que és autòcton; i una altra ben diferent és arribar a passar por de les condicions en què es trobaven aquells vehicles on , a més, la calor i la olor devien tombar a més d'un.
 |
| Estació de tren de Lopburi. |
Només l'estació ja feia homenatge als micos amb un de daurat de grans dimensions donant la benvinguda a l'estació. Això si, quan ja pensàvem que ens havíem deslliurat dels gossos "endimoniats"... allí n'hi havien uns quants que també s'encaraven amb turistes i gent d'allí. Acalorats, arribem a un guesthouse en la qual hi passem poca estona perquè entre que per la tela mosquitera intentava entrar un mico, feia una calor exagerada que no es pal·liava amb el ventilador, el terra estava tort... Vam decidir fotre el camp. Després d'una petita i emocionant sortida per Lop buri, vam decidir canviar d'hospedatge. Vam cridar un taxi i ens va portar fins Lop Buri In (hotel ben simple en el qual vam estar prou bé però estava bàsicament encarat a la gent del país).
Per últim, i no pas menys important, voldria esmenar la nostra gran aventura per LopBuri. Caminant per aquest petit poble, trobes micos pel carrer a mesura que t'atances a les ruïnes. En arribar-hi, quedem bocabadats! Què són tants micos? Sí, aquests animalons s'han apoderat de les ruïnes i campen a l'ample tan feliços. Estan tant acostumats al tracte amb la gent que et passen pel costat tranquil·lament. Només t'enreden quan saben que portes menjar... És per aquesta raó que en Jordi va establir una estreta relació amb gran part dels micos del temple. Tots volien tastar aquella fruita que havia comprat per deleïtar-los, mmmm.... Tot plegat va esdevenir una disbauxa de micos amunt i avall, tots disposats a menjar, pujar pel cos del Jordi, saltar per les seves cames... Mentrestant, jo, fent fotos per no perdre'n detall, no podia parar de riure!!!!
 |
| Ruïnes de Lopburi. |
 |
| Ruïnes de Lopburi. |
La veritat és que resulta força peculiar sentir-te rodejat d'aquests curiosos animalons enmig d'unes encantadores ruïnes que, a la vegada, són situades al bell mig de la ciutat. Tot plegat, un curiós i amigable espectacle. Visca Lop Buri! Malhauradament, necessitem descansar i anem a dormir d'hora. Qui sap si haguessim sortit a sopar... quantes aventures haguéssim viscut? Potser ens hagués envaït la bogeria entre tants gossos i micos!
Bona nit! Demà a continuar amb aquest fantàstic viaje a llocs que mai de la vida haguéssim imaginat que podrien existir...
27 / juliol / 11
เช้าที่ดี! (Bon dia!)
Ens llevem d'hora i és que, com cada dia, ens despertem quan el sol envaeix la nostra respectiva habitació. La manca de persianes hi juga un paper rellevant. Realment, és una bona manera d'aprofitar el dia!
เช้าที่ดี! (Bon dia!)
 |
| Mona de les ruïnes de Lopburi |
Ens espera un gran dia per davant, ens sentim amb moltes ganes de partir de Lop Buri per tal de descobrir que ens depara el següent destí: Sukhotai!
Baixem al buffet lliure i ens trobem amb la grata sorpresa d'ésser els únics estrangers de l'hotel. No passem desapercebuts tot mirant encursiosits els diferents plats d'arròs i àpats estranys que els tailandesos esmorzen. Un cop tips, demanem al recepcionista de l'hotel que truqui en taxi. Aquest ens explica que ens sortirà massa car ; així que decideix parar un autobús. Dit i fet... Quina sorpresa la nostra en trobar-nos asseguts en un autobús escolar! I no pas un de normal: els llums de neó que el decoren donen un ambient festiu on, alhora, sona a tot volum una sèrie del tipus "Hanna Montana" tailandesa. Els nois no ens miren gaire, aquesta situació serà normal allí?
Pel que fa a nosaltres, ens sentim fóra de lloc però la veritat és que es tracta d'una experiència divertida i única! Al cap d'uns deu minuts ja som a l'estació...
Iniciem un bonic viatge d'aproximadament 4 hores.
 |
| Trajecte Lopburi a Phitsanulok. |
Durant el transcurs d'aquest, gaudim del paisatge típic: camps d'arròs, poblets típics, temples i budes gegants al bellmig de les muntanyes... L'estona passa volant ja que no podem parar de mirar per la finestra. Només les persones que no paren d'entrar i sortir del vagó distrauen la nostra atenció. Són venedors i venedores ambulants que pugen a diferents parades i venen bàsicament de tot: des de fruits a batuts de colors, aigües... i coses que no sabem pas que debien ser... Per desgràcia, som molt poc aventurers a l'hora de tastar nous gustos. Quina llàstima, pel proper viatge hauriem d'intentar-ho! Jo la primera!
Arribem a Phitsanoluk; un bonic poble, similar als anteriors. En ell no tenim previst cap parada així que, només sortir de l'estació, ja sen's proposa un trajecte fins a Sukhotai i acceptem encantats. Així, doncs, prenem un taxi-pick up que en una hora ens porta a Sukhotai.
Ens allotgem al Old Guesthouse, un lloc encantador a un preu molt assequible i davant mateix de les ruïnes (400 THB). Només deixar l'equipatge, lloguem unes bicis i ens dirigim a visitar el Parc Històric de Sukhotai. Declarades Patrimoni Mundial per la Unesco, són uns dels espais històrics més impressionants de Tailandia. Poden visitar-se fàcilment amb bicicleta i... sort que així ho fem! La calor és extenuant i almenys, en moviment, ens sentim millor. Aquestes ruïnes són impressionants i està tot enjardinat i curiós.
Ens agradaria descobrir nous indrets de la ciutat però necessitem una dutxeta. Ens refresquem i sortim a sopar. Ens preguntem com ho farem l'endemà per dirigir-nos a Chiang Mai; desconeixem l'horari de l'autobús. El destí ens depara una grata sorpresa. Asseguts en una taula d'un restaurant, escoltem un homenet que crida "Chiang Mai...". Estem de sort! Reservem dues places per l'endemà a les 8:00 en un bus que ens portarà en 5 hores i 30 minuts al següent destí: Chiang Mai! K'mon!
คืนที่ดี (Bona nit!)
t'agrada? Imprimeix-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada