ETAPA: BURGOS - EL ACEBO

Etapa 4: Burgos-Carrióm de los Condes (90km),11/10/2011.

Burgos - Hontanas del Camino Francés.

Perfil: Burgos - Hontanas .

Ens llevem molt d'hora per tal de començar el dia. No per iniciativa propia sinó pel enrenou que és respira en aqueta sala conjunta on dormim tots.És un constant de gent que va al bany i torna,de cremalleres i més que res de xarrameques i t'afaneries.Encara que volguesim dormir més seria practicament imposible.Aquí tot funciona a toc de xiulet.A les 07:00 ja s'obren les llums de tot el recinte i abans de les 08:00 ja tens que està fora,canviat,afaitat,dutxat,i equipat.S'embla una crono a contrarellotge.Tot i així, l'alberg és un dels millors que estarem en tot el recorregut. Les sales són conjuntes però hi ha unes manpares de fusta que separen a cada filera de lliteres.També ha estat recent reformat i tot és molt nou. Són les vuit i ja estem fora amb les bicicletes.La gent esmorza alguna cosa al alberg que ells mateixos es preparen a la cuina que té.Nosaltres no disposem d'aquest temps abans d'anara dormir i hem d'anar esmorzar a un bar. Concretamnet aquest matí he esmorzat xocolata amb xurros.Aquí a Burgos fa molt de fred i això fa que el xocolata es converteixi en un dels pocs antulls que ets pots permetre.Un cop amb el pap ple comencem l'etapa.Al costat de la porta del viver forestal acaba la ciutat i l'asfalt es torna en pista. El Camí no entra a Villalbilla sinó que torça a la dreta per salvar la riera Molinar (km 5,9). Reprenem per pistes per creuar el pont sobre la circumval · lació que enllaça amb la N-120 i l'autovia del camí i anem a la recerca del viaducte Arlanzón, obra d'enginyeria de l'autovia A-231 que passem per sota (km 8,6). Creuem el riu Arlanzón per la carretera i sortim d'aquesta per un andadero paral · lel que ens porta a Tardajos (km 10,8).En el curt trajecte passem el riu Urbel. Aquest llit, que recorre més de 50 quilòmetres per la província de Burgos, és estret i de amb poc cabal però molt amic a desbordar i enfangar les praderies. El que ens espera d'ara endavant és, simplement, l'altiplà castellà. Sense gat amagat, amb els seus pros i contres. Llargues rectes a més de vuit-cents metres d'alçada sense més companyia que la nostra pròpia ombra i grans extensions de cereal sense horitzó aparent però amb multitud, això sí, de perdius, aloses, cogullades i altres aus amb tirada als cultius. Després d'ella, la pista continua amb la seva suportable ascens fins a aconseguir una zona més plana que dóna accés a la vall on s'assenta Hornillos (km 17,9). El pendent, la pròpia inèrcia i obliguen a baixar amb cura la pedregosa costa, anomenada Matamulos. Després de creuar una carretera i el llit del riu Hormazuela entrem en Fogons del Camí, A la sortida de Hornillos, el panorama és similar al que trobem per arribar-hi: una interminable pista de parcel · lària que puja per l'altiplà cerealista. L'única distracció és a les vores del camí, que estan decorats per munts de pedra que treuen els agricultors dels seus cultius. Cinc quilòmetres més enllà de Hornillos ens trobem amb una creu de Santiago (km 25,5)Arribem, a Hontanas, amagat a la vall i ocult fins a l'últim moment. El nom de la població procedeix del terme llatí fontana, font en castellà.

Hontanas - Boadilla del Camino.

Perfil: Hontanas - Boadilla del Camino.

Després de traspassar l'arc de triomf que sembla l'esquelet del convent, abordem la recta de més de dos quilòmetres que ens planta a Castrojeriz, última vila burgalesa en el Camí de Santiago. S'escampa en forma de mitja lluna a les faldilles d'un turó que domina un primitiu castell.

En l'alt (km 12,8) ens rep un geomètric humilladero i travessem la plana de Mostelares per descobrir gradualment el inabastable paisatge de Terra de Camps, conegut també pel sobrenom de graner d'Espanya. Durant quatre quilòmetres, el camí, una línia blanca i enlluernadora al sol, ens condueix des de l'alt per un terreny favorable fins al berenador situat al costat de la font del poll (km 16,9). A continuació prenem la carretera que es dirigeix ​​a Itero del Castillo i l'abandonem per l'esquerra per arribar al costat de l'antiga parròquia de Sant Nicolau i tot seguit al pont Fitero o de la Mula sobre el riu Pisuerga.
Aquí s'acaba Burgos i comença Palència. Un camí rural a la vora del Pisuerga ens acosta fins Itero de la Vega, primera localitat palentina del Camí (km 20,3). Creuem el poble d'est a oest pel carrer Santa Anna i, després de creuar una carretera, continuem un parell de quilòmetres per pista fins al canal de reg del Pisuerga (km 22,5). Gairebé dos quilòmetres més endavant, després de salvar una ondulació del terreny, es mostra al fons Boadilla del Camino (km 24,3). Tot i ser una localitat petita, Boadilla compta amb diversos albergs on pernoctar.

Boadilla del Camino - Carrion de los Condes

perfil: Boadilla del Camino - Carrion de los Condes

Sortim de Boadilla del Camí pel carrer Major per prendre un camí que, en breu i després de les últimes naus de la localitat, gira a l'esquerra i avança a la trobada del Canal de Castella (km 1,8). Aquesta obra d'enginyeria va ser concebuda pel Marquès de l'Ancorada (1702 - 1781)., estadista i polític il · lustrat. La finalitat de la xarxa fluvial de canals, construïda entre 1753 i 1849, era transportar el cereal castellà fins al Cantàbric per mitjà de barcasses tirades per bèsties de tir. Va funcionar fins que la implantació i la regularitat del ferrocarril el va deixar en desús el 1959. Des de llavors condueix el reg i proveeix a les poblacions riberenques.El nostre camí segueix en paral · lel al Canal i arriba fins a un conjunt de rescloses que en aquest punt permetien a les barques salvar un desnivell de més de catorze metres (km 5). Creuem a l'altre costat del Canal i entrem al nucli urbà de Frómista.Ens dirigim cap al voral de la carretera P-980 en direcció a Carrión de los Condes.

La plana sembrada que sembla no tenir fi són els únics elements de distracció en tot el tram. La primera Abandonem Villalcázar de Sirga per reprendre el volgut camí que al tram final trenca l'horitzontal amb alguna que altra costa sense importància. No hi ha sorpreses fins Carrión dels Comtes, final d'etapa al qual vam entrar després de creuar la carretera P-980. A la vora del riu Carrión, en temps va ser ciutat emmurallada i estructurada en dos barris dividits. Com en el segle XII, diversos albergs, botigues de tota mena i esglésie. La figura del Pantocràtor ja s'ha convertit en icona - segueixen acompanyant el pas del pelegrí per Carrión (Km 24 , 6).
Avui dormirem en un convent de monges.Sí,sí, ho heu sentit bé.En aquest poble  només hem trobat aquest lloc i semble que ens acolliran amb molt de gust sempre que els hi ensenyem la credencial de peregri. Són senyores amb una edat...Tenen tot el convent amb llits i totalmemt preparat per al peregri.Durant el registre una de les monjes ens pregunta què on volem dormir, que si a Amèrica, Europa,Àsia... que diu que que??doncs estaria  bé dormir en un llit!
I es posaren a riure les dos o tres monges que hi havia per allí l'entrada. Al final ens explica que tenen les habitacions amb les lliteres en diverses zones del convent i entre elles, per saber de quina zona parlen, els hi han posat nom de continent. Quina bona idea!Són molt amables i gràcioses aquestes monges.

Albergue esperíritu Santo(Carrion de los Condes)

Hem arribat tard com sempre i per no perdre la costum .La monge  de la roba no ens la vol netejala roba ja que ara deuen ésser les nou i és hora de culte.Mecaxins!!!Tot i així,el Roger,que té una cara que li toca a terra ha convençut una de les monges que volta per allí perquè li poses  una rentadora ràpida. Nosaltres ens allotgem a l'habitació del continent d'Amèrica.Una habitació gairebé buida,sembla que serà casi tota per nosaltres .La calefacció esta molt fluixa i es percep una nit fresca.
Sortim a sopar alguna cosa comestible fora del convent i ens posem al primer bar del poble que trobem. Avui menjarem  plat convinat i poco cosa més. Ja ens està bé.

Etapa 5 : Carrión de los Condes - León. (103Km),12/10/2011.

Carrión de los Condes -Terradillos de los Templarios

Perfil: Carrión de los Condes - Terradillos de los Templarios.

Les herbes han envaït l'escàs voral d'aquesta via local però afortunadament presenta poc trànsit. Als tres quilòmetres del seu inici deixem a mà dreta la propietat del que va ser l'abadia de Benevivere (km 4,8), i vuit-cents metres més endavant diem adéu a la carretera per trepitjar la Via Aquitana, calçada romana que va unir Bordeus amb Astorga i que més de dos mil anys després encara conserva part del seu traçat original (km 5,6). Els laterals de la calçada, més desgastats a causa del pas dels pelegrins, es converteixen en l'única escapatòria.Per prosseguir la marxa cal envoltar el poble i incorporar al carrer Major que desemboca a la N-120. Per la carretera nacional passem el riu Coeu i la creuem per avançar per un andadero que marxa en paral · lel per l'esquerra. Després, en suau baixada, creuem de nou la N-120 per entrar a Ledigos, petit nucli però també amb bar i alberg (km 23,4). Les fletxes guien cap al bar i ens treuen de Ledigos en paral · lel a la carretera nacional, que tornem a creuar per reprendre per última vegada en socorregut andadero que porta fins al mateix Terradillos dels Templers, poble que pren el seu nom dels Cavallers Templers ( ordre militar cristiana fundada al segle XII) que vigilaven en aquest mateix lloc el ja desaparegut hospital de Sant Joan.(Km 26,6).

Com sempre i durant casi tot el camí el nostre dinar consisteix en anar recolectan aliments que anem compran en les diferents parades dels pobles passats,xarcuteries,panaderies,mini supermercats, i botiguetes de poble on tenen qualsevol tipus de viver necessari per al dia dia. En un d'aquest pobles en el qual no consegueixo recorda el nom fem amistat amb uns botigues d'una tenda de vivers. Una botiga autèntica,d'aquestes d'abans que degut a la globalització en breu ja no en quedaran.Ens faltava oli per la nostra petita menjada de dinar i tampoc és plan de compra una botella de litre i mig i arrosegar-la tot el camí (serà que les alforges no pesen gaire...). Llavors i després de sentir-nos deliberar,la senyora s'ofereix a donar-nos oli en unes botelletes petites de vidre que ella mateixa a omplert d'una altra botella.Genial!! Quina gent més aqradable.Després de estar-los-hi infinitament agraïts seguim,però ara ja amb oli.

Perfil: Terradillos de los Templarios - El Burgo Ranero.

Abandonem l'antiga comanda templera de Terradillos per una pista de parcel · lària que mor a l'asfalt de la P-905, també marcada com P-973 (km 1,4). Un breu tram de carretera dóna pas a una altra pista que avança entre el cereal i les línies aleatòries de pollancres, disposades al costat dels rierols de Sant Joan i de la Vaga. Aquest paisatge ens acompanya fins Moratinos, penúltim poble del Camí de Sant Jaume al seu pas per Palència que llueix cellers excavades i cases de tova: massa de fang barrejada de vegades amb palla i utilitzada per aixecar parets i murs. En aquesta població hi ha un alberg i un hostal amb bar i restaurant (km 3,3).A la sortida de Sant Nicolau del Reial Camí salvem el riu Sequillo i girem a la dreta per prendre un camí de pelegrins que avança a la vora de la N-120. Cent cinquanta metres al nord d'aquesta discorre l'A-231, l'autovia del Camí de Santiago. Per la senda traspassem el límit entre Palència i Lleó.Progressem en paral · lel a la N-120.La jornada continua per un passeig arbrat i paral · lel a la carretera d'accés a la N-120. Al peu de la carretera nacional, abans de passar el desviament a Mayorga, desapareixen els arbres i el passeig es converteix en un andadero que, de vegades, s'estreny. Fregant la vegetació que ens separa de la carretera salvem un rierol i mig quilòmetre després creuem la N-120. En breu, al costat d'una marquesina, un cartell de pedra adverteix, malament, de la doble alternativa que es presenta: de front es continua pel Reial Camí Francès cap a Bercianos i el Burgo Ranero. Continuem de front pel Reial Camí Francès . Al costat flueix una pista asfaltada utilitzada pels pelegrins en bicicleta.El trànsit cap a Bercianos del Real Camí és bastant monòton, i al final entrem a Bercianos del Real Camino (km 23).A l'entrada de Bercianos ens saluda una font decorada amb una petxina de pelegrí i travessem la localitat pel seu carrer Major en companyia de la tova, material bàsic de l'arquitectura tradicional d'aquests primers pobles lleonesos. Després, la pista arbrada avança fins a un viaducte de l'autovia A-231 (km 28,7) i posteriorment fins a El Burgo Ranero. Creuem una carretera per entrar en aquesta localitat a l'alçada d'un creuer en memòria dels nens. És possible continuar de front pel carrer Reial o vorejar el poble per la carretera fins als albergs de pelegrins (km 30,6).

El Burgo Ranero - León

Perfil: El Burgo Ranero - León.

A la sortida del Burg ens trobem amb una llacuna. Són relativament abundants en aquests confins de Terra de Camps i van ser utilitzades fins fa ben poc com a abeurador per als animals. Reprenem la pista arbrada del Reial Camí Francès per un paisatge calcat al d'ahir: impressionants planes cultivades, d'escasses ondulacions i gairebé desforestades. En mitja hora llarga més de monotonia deixem a mà esquerra una pista i escola de ultra lleugers (km 7) i un quilòmetre més endavant la desviació a Villamarco (km 8). Travessem Reliegos de cap a cap, ensumant la pista arbrada pel carrer Reial (km 13).Planes de cereal, decorades per estructures gegants de reg per aspersió. Donem l'adéu definitiu a la pista artificial, salvem la N-601 (carretera Adanero - Lleó) per un viaducte i sortegem un canal de reg per entrar a Mansilla de les Mulas. Descobrim l'antiga ciutat emmurallada en traspassar la porta del Castell, en pany i clau rodat. Tot just creuar el pont cal prendre un camí que neix a l'esquerra i que avança paral · lel a la N-601, al costat de les sèquies, els camps de blat de moro i alguna acàcia. Així arribem a Villamoros de Mansilla (km 23,5), a l'entrada de la qual deixem la protecció del camí per prendre el voral de la N-601. Passem Villamoros per la carretera i de nou per la senda paral · lela arribem fins a Puente Villarente, on superem el riu Porma per un llarg pont d'origen medieval. Superat el llit - ja a Lleó - prenem de front el carrer de l'Alcalde Miguel Castaño i continuem per ella durant 600 metres fins a l'avinguda de doble carril de Fernández Ladreda cap a l'alberg municipal. Com sempre, arribem tard a l'alberg. Al roger l'hem perdut per dintre de León, malgrat això hem continuat per tal de comprobar la disponibilitat. Està obert i tenen lloc, i així li fem saber al Roger per telèfon, que com sempre ariba l'últim a tot arreu. Ens registrem i ens ensenyen les lliteres asignades per dormir. Un cop allí la nosta cara sembla un poema. Però si això sembla un camp de concentració!!Lliteres separade per uns pocs centímetres, arrebossar de gent,sense cap finestra,una olor de suor i de peus orrible. Només un bany (amb una dutxa,una tassa i un parell de piques) per uns dos-cents homes suats,bruts i cansats.Al·lucinant! Però quina olor volies que fes alló?? No esperavem comoditats, però tampoca això.A sobre ens hem de posar separats i al costat tenim uns tios de dos per dos.No crec que faigin bombolletes quan dormin.Buff ...quina nit ens espera. Deixem les coses sobre del llit i anem a fora,a passejar, sopar i ha esgotar el temps fins que tanquin les portes del alberg.Un cop a dintre del sac de dormir em poso els taps a les orelles i gairebé no em dóna temps per més.Estava rendit....

Etapa 6 : León-El Acebo (85Km),13/10/2011.

León - San Martín

Perfil : León - San Martín.

Ens llevem amb la mateixa metodologia de sempre però ara som nosaltres els que tenim ganes d'arrancar l'Etapa i deixa enrere aquest allotjament. A la porta de l'alberg municipal girem a l'esquerra pel mateix carrer dels Camps Gòtics i doblem a la dreta pel Passeig del Parc. Continuem de front i creuem l'avinguda de Fernández Ladreda. Deixant a mà esquerra la plaça de Bous, seguim durant més d'un quilòmetre pel Passeig de Papalaguinda i prosseguim rectes després de la glorieta de Guzmán el Bueno per enllaçar amb l'avinguda de la Comtessa Sagasta. Després 700 metres i sempre de front per aquesta avinguda arribem costat de l'Hostal de Sant Marc, que d'hospital de pelegrins a l'edat mitjana ha passat a Parador de Turisme i Museu. Creuem el riu Bernesga, al costat del Hostal i continuem rectes per l'avinguda de Quevedo. Aquesta avinguda, sempre de front, ens porta a agafar l'avinguda del Rector Pablo Díez, que llueix cridaneres fanals vermells. Sense cap pèrdua arribem fins a una passarel · la de vianants sobre les vies, que creuem per entrar a Trobajo del Camino (km 3,9). Continuem la marxa per la mateixa avinguda del Rector Pablo Díez i en la vorera de la dreta es pot veure la sòbria ermita en maó i cant de Santiago Apòstol del XVIII. A l'alçada d'una floristeria (km 4,7) i atenent la senyalització, girem a l'esquerra, passem per la plaça Sira Sant Pere i girem lleument a la dreta pel carrer del mateix nom. Sortim a una avinguda, que creuem, i seguim pujant pel carrer Camí de la Creu al costat d'unes bodegues.Entrem de seguida en un polígon industrial (km 5,7) que acaba al costat d'una gasolinera ia la vora de la N-120. Amb cura, per la vorera i al costat del dens trànsit d'aquesta carretera nacional entrem en Virgen del Camino (km 7,6). Es tracta d'una localitat satèl · lit de Lleó partida en dos per la N-120.Continuem de front, passant pel costat del cementiri i per una via de servei al costat de les últimes naus. Un camí en paral · lel a la N-120 condueix fins a un túnel sota l'A-66, després del qual girem a la dreta per pujar fins a una antena envoltada d'arbrat dispers. D'aquí baixem suaument fins a unes naus industrials i enllacem amb camí paral · lel a la N-120, que no abandonarem fins a Sant Martín del Camino.

San Martín del Camino - Astorga 

Perfil : San Martín del Camino - Astorga. 

Palau de Gaudí d'Astorga 

En el mateix to, al ritme pesat que marca el camí paral · lel a la N-120,s'arriba fins a Puente Órbigo per salvar l'afluent del Esla pel mític pont del Passo Honroso. Ja a Hospital de Órbigo es pot escollir entre continuar pel monòton camí o gaudir d'un paisatge agrícola, banyat per infinitat de sèquies, que visitaVillares de Órbigo i Santibáñez de Valdeiglesias. Ambdues opcions es fonen en el creuer de Sant Toribio, excel · lent mirador sobre Sant Just de la Vega, la ciutatd'Astorga i la muntanya Teleno.

Astorga - Foncebadón.

Perfil: Astorga - Foncebadón.

A causa de la gran quantitat de confiteries que hi ha a Astorga, que a més ens engatusan amb els anuncis de mantegades i hojaldrados, és molt difícil o més aviat impossible abandonar l'antiga ciutat romana sense haver provat un sol dolç. Ja esmorzats, donant l'esquena a la façana de l'Ajuntament d'Astorga, travessem la plaça Major per colar-nos pel carrer Pius Gullón, situada a l'esquerra de la plaça.Després de creuar García Prieto continuem de front pel carrer de Postes i el carrer Santiago. Per un passeig paral · lel a la LE-142 baixem suaument fins a l'altura de Valdeviejas, on es troba l'ermita de l'Ecce Homo.Deixem enrere l'ermita i vam salvar l'autovia A-6 (autovia del Nord-oest que enllaça Madrid amb la corunyesa Arteixo) per un pas elevat. Un camí al peu de la LE-142 ens espera per a conduir fins Murias de Rechivaldo., població maragata a la qual vam entrar després de salvar la llera del riu Argot. Abandonem Murias de Rechivaldo per mitjà d'una pista de grava escortada de matoll i escombres. Una llarga recta de més de dos quilòmetres ens porta a creuar la LE-142 (km 7,3), carretera que deixem per un camí enganxat a la LE-CV-192. Ascendint de forma molt estesa, al centre de Santa Catalina de Somoza (km 9,3). També antic poble de traginers maragatos, de fortes cases amb portalades de doble fulla sempre pintats d'algun color primari. Travessem Santa Catalina de Somoza pel carrer Reial ia la sortida recuperem el andadero de la LE-CV-192 que ens acosta fins a la població del Oca. Després El Oca ens espera el mateix guió: la monotonia del camí, que en alguns trams que estan per arribar s'estreny i obliga a caminar sobre l'asfalt, encara que també s'eixampla al costat d'una pineda.Deixem la companyia de la LE-CV-192, que es fon aquí amb la LE-142, per entrar a Rabanal del Camino.Seguim per la carretera LE-142 que més endavant en duu al centre de Foncebadón.

Foncebadón - Ponferrada.

Perfil: Foncebadón - Ponferrada.

Acomiadem Foncebadón i prenem la carretera LE-142. Per una senda paral · lela a la carretera, que avança al costat d'algun bosquet de repoblació, arribem fins la Creu de Ferro. Situada a uns exactes 1500 metres d'altitud (el sostre del Camí Francès), no és més que una petita creu de ferro ajudada per un desproporcionat pal de fusta. D'esquena a la creu és tradició llançar una pedra al munt ja aixecat. Un gest calcat a què feien els segadors gallecs quan es desplaçaven a Castella per treballar en els camps de cereal i també els traginers i els pastors transhumants (km 2,2).Al costat de la creu es va erigir el 1982 una capella consagrada a Santiago Apòstol. Des d'aquest punt reprenem la marxa per la senda paral · lela a la LE-142.Moixeres de Caçadors (Sorbus aucuparia), arbre caducifoli distingible fàcilment pels seus gruixuts raïms de baies vermelles, acompanyen els nostres passos. Excepte alguna corba que es talla, l'itinerari discorre sempre paral·lel a la carretera. En els primers 3,5 quilòmetres es planeja i fins i tot es puja lleument. Comença el descens per una senda, és pedregosa i en forta pendent (els ciclistes menys preparats tècnicament és recomanable que baixin per la carretera).Després d'aquests set quilòmetres, el Camí es presenta a El Acebo, la primera localitat del Bierzo.

 Aquí ens allotjarem en un alberg parroquial molt acollidor i apte per a bicicletes. Es veu força nou i sembla una casa de les del pobles però l'interior està dividit en compartiments de quatre lliteres. Les bicicletes les hem pogut guarda en un pati a celobert que està just tocant a l'alberg.
Deixem les bicis i ens dirigim a fer una bona dutxa d'aigua calenta.
Tothom sopa al alberg però nosaltres anirem al bar del poble a probar sort i haveure si tenen més varietat de plats. Necesitem moltes calories després d'un dia com aquest.
Demà també ens espera un dia molt dur. Bona nit!

t'agrada? Imprimeix-ho.