CAMÍ FRANCÉS
El Camí de Santiago comunament conegut és el que prové de Somport iRoncesvalles, també anomenat Camí Francès o Camí Reial.
És la gran ruta de 750 km que enllaça Europa amb el nord d'Espanya: Aragó,Navarra, Rioja, Castella, Lleó i Galícia, i arriba fins al "fi de la Terra" dels homes medievals. És el camí que sorgeix pocs anys després de l'aparició del cos de l'Apòstol i es converteix des del segle X en l'eix que articula la consolidació de l'imperi de Alfonso VI i Alfonso VII, que permet la normalització del culte portat pelscluniancenses davant l'església espanyola mossàrab.
És la gran ruta comercial en la qual es fonen i creixen les ciutats: Jaca, Pamplona,Logronyo, Burgos, Carrión dels Comtes, Lleó, Astorga, etc. I sobretot, és el gran camí espiritual, popularitzat pel Codex Calixtinus de Aymeric Picaud, que va atreurea milions de pelegrins durant l'edat mitjana, encara que des del renaixement va viure un lent declivi, fins a gairebé esborrar en el record dels segles.
Dia 07/10/2011, Lleida
La cosa ja fa dies que s'està coient. Serem quatre els que emprendrem aquesta aventura esportiva. Hem deliberat i decidit llogar una furgoneta tipus berlingo per tal d'encabir les quatre bicicletes.La nostra idea és llogar-la i deixar-la a la població de Pamplona per tal de començar el camí des d'allí. Truquem a totes les seus de vehicles de lloguer de la ciutat de Lleida i res de res. Aquest tipus de vehicle s'ha de demanar amb tres dies d'antelació com a mínim. Amb això per davant, i després d'estudiar-nos les tarifes decidim agafar dos citroens C3. Ens posarem dos persones i dos bicicletes a cada un. Al final resulta molt més econòmic que llogar una furgoneta. El límit de KM per vehicle és de 350km. A partir d'aquí ja haurem de començar a pagar un plus per km de més realitzat.
Tenim el cotxe, les alforges, els portaeqipatges, els recanvis, les eines bàsiques, la roba escaient, i sobretot moltes ganes de pedalar (uns més que els altres,tot sigui dit!)No hem planificat res del recorregut que realitzarem des de Pamplona a Santiago de Compostel·la. Ni dies concrets, ni quilòmetres diaris, ni allotjaments ,ni ...M'he descargat un track,el qual porto instal·lat en una aplicació de l'Iphone (motion X GPS) per si de cas ens entrés el dubte en algun tram.En principi està molt ben indicat,però mai es sap.
També porto un llibre: EL CAMINO DE SANTIAGO en mountain bike, per Juanjo Alonso de com fer el camí en bicicleta i amb unes etapes marcades. Les etapes que marca el llibre tenen molta carretera i en principi ens agradaria fer el camí dels caminants, l'autèntic.Dic en principi perquè això s'anirà veient depenent del nivell que ens exigeixi el camí.
Demà hem quedat a les 08:00h per tal d'arribar a Pamplona i començar a pedalar algun quilòmetre.
Quins nervis....buffff
Etapa 1, Alcarràs,( Lleida)-Pamplona-Lorca(45Km),08/10/2011.
Em vesteixo i faig un últim repàs.Sembla està tot.Un bon esmorzar i m'en vaig direcció al poble.La bici meva bici ja esta encabida al C3 juntament amb les alforges.Hem quedat davant de casa l'Ivan per tal de repartir-nos. Com sempre,el Roger no hi és i acabàvem anant a buscar-lo a casa seva.El Miquel i l'Ivan aniran junts en un cotxe i jo el Roger en un altre.Ara sí. Ja estem tots.Posem rumb a Pamplona una mica més tard del previst.Durant el camí pararem per tal de picar alguna cosa i així un cop allà posar-nos a pedalar.
Pamplona / Iruña - Pont de la Reina / Gares .
Perfil: Pamplona / Iruña - Pont de la Reina / Gares .
Deuen ésser les 14:00h més o menys i ja estem plantats davant de la seu d'Atesa a Pamplona per tal de retornar els vehicle.Resulta que ja han tancat fa cosa de 5 minuts, però que disposa d'una bústia per les claus del vehicle.Descargem i muntem les bicicletes en cosa de 5 minuts.Sembla que no pot ser.Una sensació de neguit m'embaeix.Em trobo a un grapat de quilòmetres de casa,a sobre de la bicicleta i a punt de tira les claus dels cotxes dins d'una bústia. Xuffff, ja no hi ha marxa enrere i ara el nostre únic mitja de transport és la bicicleta. Comencem molt animats i la nostra primera parada serà en un hostal per tal d'adquirir la credencial del pelegrí.La qual es va complimenta'n durant el trajecte i que ens serà molt necessari per tal de dormir ens alguns llocs de culte. Es tracta d'anari posant segells dels llocs on pares a dinar, dormir,esglésies visitades o simplememt en algun punt d'informació del trajecte.Un cop ja el tenim ens posem direcció a Logronyo,Això sí,després d'haver fet les fotos oportunes d'inici de trajecte.
La llegenda explica que en aquest mateix lloc, el diable va oferir aigua a un pelegrí assedegat a canvi que renegués de Déu, la Verge i Sant Jaume. El pelegrí, mig moribund, va menysprear la beguda i va resar fins que el dimoni se'n va anar i va aparèixer la font que el va sadollar.Dediquem l'últim esforç fins l'alt situat a la Serra del Perdó, barrera natural entre la Conca de Pamplona i Valdizarbe (km 13,4). Aixó significa que estem lleugerament alts.És un bon lloc per deixar anar la bicicleta, menjar alguna cosa i fer-nos unes fotos al costat de l'original obra realitzada en xapa per l'artista Vicente Galbete, que mostra una caravana de pelegrins de diferents èpoques representant l'evolució del Camí de Santiago al llarg de la seva història. Sota el brunzit dels aerogeneradors i després d'un merescut descans comença el descens sobre incòmodes pedres soltes i entrecoscolls i alzines. Uterga, primera de Valdizarbe, és la següent localitat que trobemde pas (km 16,8). Dos quilòmetres i set-cents metres més endavant arribem a Muruzábal.Reprenem la marxa cap a Obanos, que es conquereix després d'una costa marcada per vieires. Oficialment la plaça de l'Ajuntament, al costat de l'església de Sant Joan Baptista, exerceix d'unió entre els pelegrins que vénen des de Somport pel ramalaragonès i els que seguim la traça pel de Roncesvalles (km 21,3). Passem sota l'arcapuntat de la porta de Obanos i baixem fins a la carretera, que es creua per continuar a la vega del riu Robo fins a l'entrada de Puente la Reina.Passant sota l'arc que uneix l'església amb el convent santjoanista, i creuem la nacional per entrar al carrer Major. A la dreta s'alça l'església de Santiago amb la seva rica portada de principis del segle XIII. Al final del carrer el monumental pontromànic sobre el riu Arga que dóna nom a aquesta localitat. És segur que va ser construït per al pas dels pelegrins encara que no ho és tant que fos ordenat aixecar per la reina donya Major. Alimentem a la Història creuant-lo i girem a mà esquerra per passar la nacional i acomiadar Puente la Reina per Zubiurrutia.Seguim durant un parell de quilòmetres el curs del riu Arga pel seu marge dret i ens anem allunyant de la seva llera per virar provisionalment cap al nord-oest. El canvi de direcció comporta afrontar una dura costa sota una taca de pineda repoblada que mor prop de la A-12, l'autovia del Camí. Entrem a la comarca de Val de Mañeru i arribem al poble que dóna nom a la vall (km 5,2).Poble de vi, Mañeru es travessa per la seva part més meridional (carrer de l'Esperança i plaça dels Furs) i s'abandona pel carrer Forçosa. A la sortida, s'observa en l'horitzó una de les postals del Camí. Ho té tot: un camí envoltada de cereal i vinya i transitada per pelegrins que avança cap a un poble de traça medieval situat sobre un turó. La localitat en qüestió és Cirauqui i per arribar fins al centre cal suar de valent pel seu entramat de carrers costeruts.Penetrem a l'Ajuntament per un dels seus arcs, on solen deixar un segell per marcar la credencial, i descendim fins als afores del poble per trepitjar un retall del passat. Es tracta d'un tram de calçada romana i un pont de la mateixa època, transformat en el segle XVIII, que creua les aigües de la regata de Iguste. Després d'un berenador ve un altre pont que no té comentaris històrics que permet el pas segur sobre l'autovia A-12. La jornada continua per pista o sobre restes intermitents de calçada i un pont d'un sol arc sobre la regata Dorrondoa (km 9,4). Dos quilòmetresmés endavant ens vam presentar en una carretera local, passem sota el viaducte del canal de Alloz, construït el 1939, i acabem a la vora del riu Salat. El CodexCalixtinus del segle XII es despatxa d'aquest riu amb acarnissament: "pel lloc anomenat Lorca, per la zona oriental, discorre el riu anomenat Salat: compte ambbeure en ell, ni tu ni el teu cavall, ja que és un riu mortífer ! "(Km 12,1).Es salven les aigües, si riques en sals però no letals, pel pont medieval d'arcsogivals i deixem el riu i la poesia per afrontar un exigent quilòmetre fins Lorca,localitat de la vall de Yerri (km 13,3).Farem nit a Lorca.Ja és força fosc i l'energia escaseja.És un poble molt petit amb dos únics albergues i un bar.Estan uns en front dels altres. Ens quedem al primer que trobem.Disposa d'una habitació per a quatre lliure i ens deixa guarda les bicis a l'interior d'un magatzem que fa servir de rebost just al costat de l'alberg.No ens ho pensem més i anem a deixar-hi les coses.És tard i ja ens ha avistat que l'únic sopar que ella ens pot oferir són entrepans. Decidem provar sort al bar de davant i al final aconseguim menjar alguna coseta més elaborada,no gaire més,però suficient com per omplir el pap i agafar forces.La mitja etapa ha estat força bé i l'Ivan ja ha tingut algun problema tecnic amb la cadena de la bicicleta,malgrat això, res més important.Esperem seguir així.
Perfil: Pont de la Reina/Gares - Estella/Lizarra .
Etapa 2 / Lorca- Navarrete.(75Km),09/10/2011.
Lorca-estella
La vida del peregri és molt matinera i hem d'aprofitar les hores de sol que ens ofereix el dia. És d'hora i fa bastant de fred.La mandra hi és molt present.La senyora del alberg oferix esmorzas per un modest preu.Esmorzem torradetes amb mermelada,llet i café.Ara toca tornar a montar els portaequipatges a les bicis i començar a pedalar amb força.Sempre per pistes arribem fins un pas subterrani sota l'autovia i es desemboca a Villatuerta. Són les urbanitzacions de nova construcció les que dibuixen la direcció a seguir fins al pont romànic del riu Iranzu, que divideix aquesta part més nova amb el nucli més històric (km 17,8).Per la rua Nova, al costat de la casa consistorial, pugem fins a la plaça on hi ha l'església gòtica de l'Anunciació, amb port de catedral. Pel carrer Camí d'Estella prosseguim cap a la silueta de l'ermita deSant Miquel. Aquesta es deixa a mà esquerra i es descendeix fins a un berenador al peu de la NA-132. Creuem amb molta cura la carretera i baixem per una senda fins a un pont modern i bombat sobre el Ega (km 19,5). El curs d'aquest riu ens portarà fins a les portes i l'origen d'Estella, la rua Blanquers que dóna pas a la Rua, on es troba l'hospital de pelegrins (km 22).
Estella-Torres del rio.
Perfil: Estella/Lizarra - Torres del Río .
De front pels carrers la Rúa, Sant Nicolau i Camí de Logronyo. Partim pels primers racons que van donar vida a Estella, poblats per francs gràcies al Fur atorgat pel rei Sancho Ramírez al 1090. Entre la Rúa i Sant Nicolau, de banda el Palau dels Reis de Navarra, del segle XII i façana porticada, i l'altre la moderna escalinata que condueix a Sant Pere de la Rúa, església de bella portada i millor claustre que sembla vèncer les lleis de la gravetat. Se surt al carrer de Zalatambor i seguim de front després de la rotonda. Després de la gasolinera ens desviem cap a la dreta i continuem fins Ayegui, antic senyoriu eclesiàstic que posseeix el seu propi ajuntament i que es troba ensamblat físicament amb Estella (km 2).Triem l'opció tradicional, que ens porta a creuar la N-111 i transitar per un vial de servei entre el Càmping Iratxe i la urbanització del mateix nom (km 4). Un túnel dóna accésa un camí envoltat per terrenys de conreu que més endavant penetra entre massesatapeïdes de carrasques. La senda s'avorta fugaçment per creuar la carretera deIgúzquiza però ens acoblem de nou a ella i seguim fins Azqueta. Passades unes naus, girem a l'esquerra per guanyar la partida al desnivell entre vinyes. A la vora del camí hi ha un aljub medieval conegut per la font dels Moros, pensat per saciar els pelegrins medievals, i més endavant es troba ja Villamayor de Monjardín(km 9,2). A dalt, al cim de la muntanya Monjardín, hi ha les restes del castell de Sant Esteve de Deyo. Dos quilòmetres després arribem a la cruïlla de la carretera de Urbiola. Després , entrem a Los Arcos pel paratge de Sant Vicent i el carrer Major. El poble conserva gran part del seu llegat històric i els antics hospitals de pelegrinsde Santa Maria, Santa Brígida i Sant Llàtzer han passat el testimoni a un bon nombre d'albergs més moderns. Passades les últimes cases dels Arcs retornem a una altra pista agrícola que avança en línia recta, paral · lela a la N-111, durant tres quilòmetres. Arribats a aquest punt, difícil de descriure però senyalitzat, ens desviem a mà dreta per una senda (km 24,8). Prosseguim per ella fins a la regata de Sant Pere i la carretera deSansol, que prenem per arribar fins aquesta localitat (km 28). L'abandonem al costat d'un xalet ja a la vista de Torres del Riu. Un ràpid descens, sota el pont de la carretera, ens situa a les portes d'aquesta població.Torres del Río-Logroño
Perfil: Torres del Río - Logroño.
A partir d'aquí serà un camí el que ens guiï fins a la capital de La Rioja. Entrem a Logronyo pel pont de pedra sobre l'Ebre, de 1884 però construït sobre reformes del primitiu que es va aixecar al segle XI per Santo Domingo de la Calzada i San Juan de Ortega. Com peix fora de l'aigua, així se sent el pelegrí a les grans urbs del Camí. La capital de la Rioja no és, ni de bon tros, de les pitjors. El carrer Rua vieja enllaça amb Barriocepo i aquesta ens dirigeix a la plaça de Sant Jaume, on s'alça l'església. Més endavant, passant sota l'arc conegut com a Porta del Camí, arribem fins a la font circular on neix el carrer Marqués de Murrieta. Més d'un quilòmetre de vorera, comerços i vianants estressats ens porten fins a les vies del tren. Entre jardins arribem fins al túnel de la circumval · lació i immediatament al passeig - anomenat aquí via verda - que condueix al parc de la Grajera (km 3,5).Un tram del passeig es troba flanquejat per xiprers i recorda a les imatges de la Via Appia, famosa calçada que partia des del mateix fòrum de l'antiga Roma. Passat una àrea de jocs infantils i una àrea esportiva es troba el dic de l'embassament de la Grajera, construït el 1883 sobre una llacuna per tal d'acumular l'aigua del riu Iregua i regar les hortes situades al sud de Logronyo. Després de la presa s'arriba en breu a l'aula didàctica mediambiental i es traspassen els límits del parc per una pista asfaltada que avança entre suaus llomes poblades de vinya. Una pujada que ens obsequia amb unes magnífiques vistes: en primer pla les vinyes, una massa arbòria envoltant a l'embassament en segon terme i al fons Logronyo. Amb aquest plaer visual arribem l'alt (km 9,2) i descendim cap a Navarrete costat d'una tanca metàl · lica cosida per les creus que van deixant els pelegrins. Al pla, creuem finalment sobre l'AP-68 per arribar a les ruïnes de l'hospital de pelegrins de Sant Joan d'Acre.Una recta ens separa de Navarrete.Ja és fosc i avui pernoctarem a Navarrete,concretament a l'alberg "El Cantaro"(C/Herrerías,16).
La veritat és que no sembla un alberg sinó més una casa familiar amb habitacions de lliteres.Està molt bé i ens hi trobem com a casa. Els amos són d'alló més atents i ens deixen guarda les bicis al magatzem del costat.Ens donem una dutxa i anem a buscar alguna cosa per menjar. És una població petita i acabem al bar del poble. Allí i aprofitant que hi ha unes tapes d'alló més autèntiques,bé,no sé si és que són autèntiques o és que tinc un gana que em moro.Tornem a les habitacions i jo ja em fico a dintre del sac i .... zzzzzzzzz
Etapa 3 / Navarrete-Burgos ( 110Km),10/10/2011.
Logroño - Nájera.
Perfil : Logroño - Nájera.
 |
| Guardavinyes-La Rioja. |
Costat de l'església reiniciem la maquinària pel carrer Major Alta i la plaça de l'Arc per girar a mà esquerra pel carrer Raval i prosseguir de front pel carrer Sant Roc.Passat el cementiri, que llueix la portada i els finestrals de l'hospital de Sant Joan d'Acre, prenem un camí que s'acosta a les vinyes, les oliveres i els arbres fruiters que poblen les hortes privades. El camí mor al costat de la Cooperativa Vitivinícola de Sotés (km 16,1), on creuem la carretera que es dirigeix a Sotés per prendre una pista asfaltada que arriba a la vora de l'autovia. Paral · lels a l'A-12 avancem fins a la desviació que porta a Ventosa (Km 18,1). Aquí tenim la possibilitat de dirigir-nos cap a aquesta localitat-amb diversos bars - o continuar rectes. Escollim la visita a Ventosa i recorrem el quilòmetre i tres-cents metres de pista argilosa que ens separa d'ella (km 19,4). Arribem així a la LR-341 i el Camí continua pel seu voral sense accedir, paradoxalment, al nucli urbà de Ventosa. En breu, al costat de la celler Vallformosa, un camí pedregós ens guia cap a l'alt de Sant Antoni a curta i fàcil pujada (km 21,2). Des d'aquesta talaia la vista s'aclareix i ens mostra la vall del Najerilla, terreny argilós cobert, com no, de sarments retorçats disposats en terrasses separades de muntanya baixa. La panoràmica també descobreix Nájera. Baixem fins al pas que salva la N-120 i continuem cap a un repetidor de telefonia, situat al Poyo de Roldán. També ens surt al pas un guardavinyes, construcció circular que servia de refugi als agricultors i utilitzat pels guardes de camp per custodiar les collites (km 25).pppsssssssssssssssss.....Sí,sí,he punxat!Algú s'havia destrenar i m'ha tocat a mi.Parem al costat del guardavinyes a canviar la camara i posar-n'hi una de nova.Continuem!
Nájera segueix sense presentar-se i després d'una fàbrica d'àrids creuem el riu Yalde per un petit pont de fusta i formigó (km 26). Ens allunyem de la seva llera i després quilòmetre i mig finalment, ara sí, creuem la N-120 (molta precaució) per entrar a Nájera. No obstant això encara ens queden dos quilòmetres de travessia urbana. Passem al costat del poliesportiu i continuem per les avingudes de Logronyo i Sant Ferran fins al pont sobre el riu Najerilla. Després de creuar cal trencar a l'esquerra i avançar pel passeig paral · lel al riu fins a l'alberg (km 29,6).
Abandonem Nájera per continuar per una pista argilosa. En breu deixem de banda una nau agrícola i creuem sobre la riera de Pozuelos o Valdecañas (km 1,8). De nou, terra, arribem definitivament a una pista asfaltada (km 3,8) que condueix directament fins Azofra, vila agrícola assentada a la fèrtil vega del riu Borni.El Camí travessa Azofra pel seu carrer Major.A la sortida agafem un curt tram de la LR-206 i, en arribar al costat de la font delsRomers, ens desviem a mà esquerra per reprendre la jornada per pistes. Passa tmés d'un quilòmetre ens topem amb una picota de mitjans del XVI, símbol de justícia(km 7,2).En els propers quilòmetres el traçat de l'etapa s'acosta durant algun tram de la N-120 i creua la carretera de Alesanco (km 8,9). Quant al paisatge, els camps de cereal van esgarrapant progressivament el terreny a la vinya, senyal que Castella és a prop.Després d'una suau ondulació es descobreix Santo Domingo de la Calzada, on comun far guaita despunta la torre barroca de la catedral.
Entre dues llums, ens acomiadem de Ages amb un últim cop d'ull a la seva arquitectura tradicional i comencem la jornada per la vorera de la carretera que porta fins a Atapuerca, una illa en l'oceà del temps, com la defineixen els investigadors que treballen en els propers jaciments arqueològics (km 2,6).Atapuerca es creua també per la carretera, que divideix la població en dos i actua com a carrer principal. Abans d'abandonar el poble deixem l'asfalt i ens desviem a l'esquerra per una pista pedregosa. Aquesta avança entre garriga i després de deixar enrere una explotació agrícola puja amb dificultats fins a una gran creu de fusta (km 4,8).Una fletxa groga a la base del pal ens anima a seguir rectes i paral · lels a la desmanegada filat. Un vèrtex geodèsic - a una altitud de 1077 metres - marca el començament del descens cap a la vall del riu Pic. En el fons més proper es descobreix una pedrera i més al fons la ciutat de Burgos. A la baixada prenem, cap a l'esquerra, l'encreuament que es dirigeix fins Villalval (km 7). Amb l'escena de l'església ensorrada sortim del poble per una carretera comarcal que ens condueix en breu a Cardeñuela Riopico (km 8,6) i dos quilòmetres més endavant fins Orbaneja (km 10,6).Continuem per la carretera i per ella passem sobre l'autopista AP-1.La de Villafría és més pesada, ja que arribats a aquesta localitat resten molts quilòmetres fins a la capital al peu de la N-1 i travessant un paisatge industrial i summament urbà fins a arribar a Burgos.Arribem que ja fa una estona que és fosc i amb els dubtes de troba algun albergue de peregrins obert,ja que aquest tanquen molt d'hora.Durant l'entrada a la població direcció al centre ens assalta un ciclista de la ciutat que s'ofereix a aconpanyar-nos voluntarariament. Accedim i en un tres i no res estem al alberg de darrera la catedral el qual tancava a les vuit.Quina sort!Tot i així l'alberg tanca les portes i les llums a les 21:00 i encara ens em de dutxa i sobretot sopar. Ja val més que ens afayem.Estem rebentats.Ha estat un dia intens i molt dur.
Important: dia sense cap imprevist considerable, de moment tot va sobre rodes.Bona nit
Nájera segueix sense presentar-se i després d'una fàbrica d'àrids creuem el riu Yalde per un petit pont de fusta i formigó (km 26). Ens allunyem de la seva llera i després quilòmetre i mig finalment, ara sí, creuem la N-120 (molta precaució) per entrar a Nájera. No obstant això encara ens queden dos quilòmetres de travessia urbana. Passem al costat del poliesportiu i continuem per les avingudes de Logronyo i Sant Ferran fins al pont sobre el riu Najerilla. Després de creuar cal trencar a l'esquerra i avançar pel passeig paral · lel al riu fins a l'alberg (km 29,6).
Nájera - Sto. Domingo de la Calzada.
Perfil : Nájera - Sto. Domingo de la Calzada.
Sto. Domingo de la Calzada - Belorado.
Passem i ens desviem a la dreta per pista per creuar la LR-201. Sis-centsmetres després fem el mateix amb un ramal de la N-120 (km 1,7) i continuem paral · lels a la carretera Nacional durant diversos quilòmetres fins a girar a mà esquerra idirigir-nos a Grañón, últim poble de La Rioja.A la sortida de Grañón ens retrobem de nou amb les pistes de terra que solquen el cereal, alleujat en la seva planificada monotonia per les fileres de pollancres que creixen a la vora de rius i rierols. Dos quilòmetres més endavant, un panell informatiu espigat dóna la benvinguda a Castella i Lleó.Des del panell ja es veu Redecilla del Camino, primer poble castellà on s'arriba després de superar una llarga recta i creuar la N-120.A la sortida de Redecilla creuem de nou la N-120 i després sobre el riu Reláchigo,camí de la localitat: Castildelgado. La abordem pel carrer El Crist i el carrer Majorfins a la plaça Major.De nou sobre asfalt posem terra pel mig fins a enllaçar amb la incombustible pista enganxada a la carretera Nacional (km 15,5). Per ella seguim fins Villamayor del Riu(km 17,8). Sortim pel carrer Real i prenem una altra vegada la pista per avançar d'una tirada fins al centre de Belorado (km 22,7).
Perfil: Sto. Domingo de la Calzada - Belorado.
Passem i ens desviem a la dreta per pista per creuar la LR-201. Sis-centsmetres després fem el mateix amb un ramal de la N-120 (km 1,7) i continuem paral · lels a la carretera Nacional durant diversos quilòmetres fins a girar a mà esquerra idirigir-nos a Grañón, últim poble de La Rioja.A la sortida de Grañón ens retrobem de nou amb les pistes de terra que solquen el cereal, alleujat en la seva planificada monotonia per les fileres de pollancres que creixen a la vora de rius i rierols. Dos quilòmetres més endavant, un panell informatiu espigat dóna la benvinguda a Castella i Lleó.Des del panell ja es veu Redecilla del Camino, primer poble castellà on s'arriba després de superar una llarga recta i creuar la N-120.A la sortida de Redecilla creuem de nou la N-120 i després sobre el riu Reláchigo,camí de la localitat: Castildelgado. La abordem pel carrer El Crist i el carrer Majorfins a la plaça Major.De nou sobre asfalt posem terra pel mig fins a enllaçar amb la incombustible pista enganxada a la carretera Nacional (km 15,5). Per ella seguim fins Villamayor del Riu(km 17,8). Sortim pel carrer Real i prenem una altra vegada la pista per avançar d'una tirada fins al centre de Belorado (km 22,7).
Belorado - Agés .
Per sortir de Belorado cal travessar el carrer Hipòlit López Bernal i l'avinguda Camí de Sant Jaume per creuar posteriorment la N-120 i el riu Estirada el (km 1,1) per un pont de vianants de fusta. Paral · lel a aquest es troba el el pont de pedra el conegut com el El Canto. Per una pista separada de la N-120 pel riu Retorto, afluent del Tirón, avancem còmodes fins al Tosantos. Al creuar la població es pot apreciar en un espadat, a l'altre costat de la N-120, l'ermita de la Verge de la Penya.
Des Tosantos un curt tram ens acosta fins a la següent població: Villambistia (km 6,6) on ens rep la parroquial de Sant Esteve del segle XVII. Una llegenda atribueix poders a l'aigua que raja de la font de quatre canons i assegura que per recuperar la vitalitat i acabar amb el cansament no hi ha res millor que remullar el cap en ella.Passat Villambistia, sense res més que ressenyar, ens dirigim cap a Espinosa del Camí, a la qual arribem després de sortejar la N-120 (km 8,2). A la sortida el perfil de la pista s'intensifica una mica i arriba fins a les ruïnes del monestir mossàrab de Sant Feliu.Passades les ruïnes l'itinerari gira cap a l'esquerra a la recerca del voral de la carretera nacional, que ens porta fins Villafranca Montes de Oca (km 11,7). Des d'aquesta població fins a Sant Joan d'Ortega mitjançant 12 quilòmetres. Antany van constituir un lloc arriscat on els perills esperaven després de cada matoll, en canvi avui, tot i tractar-se d'un tram molt solitari, ofereixen naturalesa i pau. Deixant el voral de la N-120 pugem costat de l'església de Sant Jaume i passa pel costat del que va ser l'hospital de la Reina o de Sant Antoni Abat. Envoltada de roures, ginebres i brucs, la pista continua el seu ascens, primer fins a un repetidor i després cap a un monument als caiguts durant la Guerra Civil (km 15,2). Tot seguit la pista descendeix com un tobogan fins a la llera d'un riu. La pista de graveta solta es converteix a partir d'ara en una àmplia pista forestal envoltada de pinedes repoblats per la qual solucionem els restants set quilòmetres i mig fins arribar al monestir de Sant Joan d'Ortega (km 23,7).
Deixem el conjunt monàstic i arribem a una carretera autonòmica on s'alça una creu de fusta. Encara que hi ha una variant poc transitada que continua cap a l'esquerra per Santovenia de Oca, Zalduendo i Ibeas de Juarros, nosaltres seguim de front i agafem el camí que s'interna per una pineda silvestre, ja sense pèrdua, en direcció a Ages (Km 27 , 4).
perfil : Belorado - Agés .
Per sortir de Belorado cal travessar el carrer Hipòlit López Bernal i l'avinguda Camí de Sant Jaume per creuar posteriorment la N-120 i el riu Estirada el (km 1,1) per un pont de vianants de fusta. Paral · lel a aquest es troba el el pont de pedra el conegut com el El Canto. Per una pista separada de la N-120 pel riu Retorto, afluent del Tirón, avancem còmodes fins al Tosantos. Al creuar la població es pot apreciar en un espadat, a l'altre costat de la N-120, l'ermita de la Verge de la Penya.Des Tosantos un curt tram ens acosta fins a la següent població: Villambistia (km 6,6) on ens rep la parroquial de Sant Esteve del segle XVII. Una llegenda atribueix poders a l'aigua que raja de la font de quatre canons i assegura que per recuperar la vitalitat i acabar amb el cansament no hi ha res millor que remullar el cap en ella.Passat Villambistia, sense res més que ressenyar, ens dirigim cap a Espinosa del Camí, a la qual arribem després de sortejar la N-120 (km 8,2). A la sortida el perfil de la pista s'intensifica una mica i arriba fins a les ruïnes del monestir mossàrab de Sant Feliu.Passades les ruïnes l'itinerari gira cap a l'esquerra a la recerca del voral de la carretera nacional, que ens porta fins Villafranca Montes de Oca (km 11,7). Des d'aquesta població fins a Sant Joan d'Ortega mitjançant 12 quilòmetres. Antany van constituir un lloc arriscat on els perills esperaven després de cada matoll, en canvi avui, tot i tractar-se d'un tram molt solitari, ofereixen naturalesa i pau. Deixant el voral de la N-120 pugem costat de l'església de Sant Jaume i passa pel costat del que va ser l'hospital de la Reina o de Sant Antoni Abat. Envoltada de roures, ginebres i brucs, la pista continua el seu ascens, primer fins a un repetidor i després cap a un monument als caiguts durant la Guerra Civil (km 15,2). Tot seguit la pista descendeix com un tobogan fins a la llera d'un riu. La pista de graveta solta es converteix a partir d'ara en una àmplia pista forestal envoltada de pinedes repoblats per la qual solucionem els restants set quilòmetres i mig fins arribar al monestir de Sant Joan d'Ortega (km 23,7).
Deixem el conjunt monàstic i arribem a una carretera autonòmica on s'alça una creu de fusta. Encara que hi ha una variant poc transitada que continua cap a l'esquerra per Santovenia de Oca, Zalduendo i Ibeas de Juarros, nosaltres seguim de front i agafem el camí que s'interna per una pineda silvestre, ja sense pèrdua, en direcció a Ages (Km 27 , 4).
Agés - Burgos .
perfil : Agés - Burgos .
Entre dues llums, ens acomiadem de Ages amb un últim cop d'ull a la seva arquitectura tradicional i comencem la jornada per la vorera de la carretera que porta fins a Atapuerca, una illa en l'oceà del temps, com la defineixen els investigadors que treballen en els propers jaciments arqueològics (km 2,6).Atapuerca es creua també per la carretera, que divideix la població en dos i actua com a carrer principal. Abans d'abandonar el poble deixem l'asfalt i ens desviem a l'esquerra per una pista pedregosa. Aquesta avança entre garriga i després de deixar enrere una explotació agrícola puja amb dificultats fins a una gran creu de fusta (km 4,8).Una fletxa groga a la base del pal ens anima a seguir rectes i paral · lels a la desmanegada filat. Un vèrtex geodèsic - a una altitud de 1077 metres - marca el començament del descens cap a la vall del riu Pic. En el fons més proper es descobreix una pedrera i més al fons la ciutat de Burgos. A la baixada prenem, cap a l'esquerra, l'encreuament que es dirigeix fins Villalval (km 7). Amb l'escena de l'església ensorrada sortim del poble per una carretera comarcal que ens condueix en breu a Cardeñuela Riopico (km 8,6) i dos quilòmetres més endavant fins Orbaneja (km 10,6).Continuem per la carretera i per ella passem sobre l'autopista AP-1.La de Villafría és més pesada, ja que arribats a aquesta localitat resten molts quilòmetres fins a la capital al peu de la N-1 i travessant un paisatge industrial i summament urbà fins a arribar a Burgos.Arribem que ja fa una estona que és fosc i amb els dubtes de troba algun albergue de peregrins obert,ja que aquest tanquen molt d'hora.Durant l'entrada a la població direcció al centre ens assalta un ciclista de la ciutat que s'ofereix a aconpanyar-nos voluntarariament. Accedim i en un tres i no res estem al alberg de darrera la catedral el qual tancava a les vuit.Quina sort!Tot i així l'alberg tanca les portes i les llums a les 21:00 i encara ens em de dutxa i sobretot sopar. Ja val més que ens afayem.Estem rebentats.Ha estat un dia intens i molt dur.
Important: dia sense cap imprevist considerable, de moment tot va sobre rodes.Bona nit
t'agrada? Imprimeix-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada