Etapa 7: El Acebo- O Cebreiro (80Km),14/10/2011.
Perfil: Foncebadón - Ponferrada.
El Acebo - O Cebreiro (75Km)
 |
| Pont medieval de Molinaseca. |
Perfil: Ponferrada - Villafranca del Bierzo.
Guiats per la senyalització continuem pels carrers Pregoners i El Temple, que desemboca a l'avinguda del Castell. L'església de Sant Andreu dóna pas al castell dels Templers, que el voregem perimetralment pel carrer Gil i Carrasco. Ja a la plaça es gira a l'esquerra i baixem per les escales del carrer el Rañadero. Arribem a l'avinguda de la Pobla, on creuem el riu Sil (km 1,2). 
La sortida de Ponferrada és una llarga marrada ja que en lloc d'avançar cap a l'oest ho fem cap al nord, on hi ha Compostilla. Ens dóna la benvinguda al local de la Creu Roja i posteriorment un passadís pel qual arribem a la plaça de l'Ajuntament (km 3,7).Abandonem definitivament Compostilla per una pista asfaltada i vam salvar la N-VI per un túnel (km 4,7).Cultius de vinya jalonen l'església de Sant Esteve i les primeres cases de Columbrianos. La comarca del Bierzo reuneix unes excel · lents condicions per al cultiu del raïm, ja que s'hagi enclavada en una plana envoltada de muntanyes que impedeixen el pas del clima atlàntic.
Passada l'església de Sant Esteve descendim suaument per creuar la CL-631 (km 5,5) i entrar així en el nucli poblacional. Al costat de la capella de Sant Blai i Sant Roc deixem Columbrianos per la pista asfaltada que brolla a mà esquerra. El Camí continua entre unifamiliars i petites parcel · les. A l'entrada de Fonts Noves (km 8), un creuer amb les figures de Santiago Pelegrí i Crist Crucificat dóna la benvinguda als caminants. Entrem pel carrer Valiña, on està situada l'ermita del Diví Crist. Deixem Fonts Noves i, de nou, per pista asfaltada progressem fins a la localitat de Camponaraya. Travessar Camponaraya (prop de 1,5 quilòmetres de longitud) creuant pel mig el riu Reguera del Naraya (km 10,5). Posem fi a aquesta població de serveis de gairebé 4.500 habitants al costat d'una cooperativa de vi i una àrea de descans. Per una pista de graveta arribem l'autovia A-6, que sortegem per un pas elevat (km 11,9). La foia del Bierzo llueix el seu millor paisatge, sempre esquitxat de vinyes i pollancres. Dos quilòmetres i quatre-cents metres més endavant (km 14,3) es creua amb cura una carretera i s'avança pel voral d'una altra fins al solar del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Bierzo (km 14,9). El Camí baixa i entra a Cacabelos pel carrer Cimadevilla. Passada l'església de Santa Maria-conserva l'absis romànic-progressem fins al riu Cúa, afluent del Sil (km 16,6).Després de creuar el riu Cúa ens trobem amb el Santuari de la Cinquena Angoixa, en el perímetre es troba l'alberg de pelegrins.Passem Pieros per la vorera, deixant-lo a la dreta, i continuem a la vora de la carretera.Continuem pel voral de la carretera, que després d'un tram ondulat s'abandona per la dreta atenent la senyalització d'una fita jacobeu (km 20,8). Per un camí de graveta, sobrenomenat de la Verge, passa pel costat del estudi d'escultura A. Nogueira i afrontem una pujada que dóna pas a diversos tobogans fins a les primeres cases de Villafranca del Bierzo. Ja en descens passem l'alberg municipal (a la dreta). Arribem al costat del castell i, a mà dreta, baixem unes escales i es continua per les carrer Salines i Rinconada Salines al carrer de l'Aigua - Ribadeo (km 24,1).
Villafranca del Bierzo - O Cebreiro.
Villafranca del Bierzo - O Cebreiro.
Perfil: Villafranca del Bierzo - O Cebreiro.
Abandonem Villafranca i seguim durant un quilòmetre pel voral de la carretera, que acompanya el curs del riu Valcarce (a la nostra esquerra). D'aquesta manera vam arribar a un carril de vianants, una cosa semblant a una pista de bobsleigh i protegit per un mur que no arriba al metre d'alçada (km 1,8), que avança encaixonat entre l'autovia A-6 i la N-VI. Per aquest de cleda de pelegrins passem sota diversos viaductes de l'A-6 (km 4,1) abans de prendre el desviament a Pereje, a l'altura del pk 410 de la N-VI. Creuem amb precaució la nacional i per la carretera d'accés, escortats pels pollancres de la ribera del Valcarce i per castanyers de gran port, arribem a la primera localitat del dia: Pereje (km 5,2). Travessem la localitat per reprendre el carril vianants. Creuem de nou la N-VI per a prendre el desviament a aquesta població. Flanquejats de nou pel bosc de ribera del Valcarce, amb superbs castanyers, avancem fins Trabadelo.Deixem la població, deixant a la dreta el desviament a Pradela i Sotelo, i aquesta vegada no retornem immediatament a la nostra pista de bobsleigh, sinó que pedalem prop de quilòmetre i mig per una pista asfaltada, per sobre de la nacional. Superat un rierol que alimenta el riu Valcarce (km 10,5) tornem a retrobar del carril vianants, a la vora de la N-VI. Un quilòmetre i set-cents metres més de tediós carril ens situen a La Portela de Valcarce.Després de La Portela, a penes transitats 300 metres en companyia de la N-VI, prenem el desviament cap a Ambasmestas i Vega de Valcarce. Primer arribem a Ambasmestas (km 14,9), confluència dels rius Balboa i Valcarce, i posteriorment a Vega de Valcarce, població de serveis (bars, caixers, botigues i fleques) amb la seva església de la Magdalena (km 16,5) . Per la carretera antiga que portem, paral · lela a la N-VI, ens dirigim ara fins Ruitelán (km 18,6). A hores d'ara d'etapa només hem guanyat 171 metres d'altitud. La base del port és a prop. A la sortida de Ruitelán el pendent s'intensifica una mica, tan sols un petit aperitiu del que vindrà després. Una mica més amunt, a l'esquerra, prenem el trencall que baixa fins Les Ferreries. Abans d'arribar a aquest petit nucli creuem el riu Valcarce per un pont de pedra. Creuem Les Ferreries (km 20,1), amb alberg i diversos bars, fins al barri d'Hospital (km 20,8), una continuació del nucli anterior que rep el nom del antic hospital per a pelegrins anglesos. En abandonar aquest conjunt de cases comença la veritable ascensió a O Cebreiro.Un dura pujada per asfalt, com sortit del no-res, de gairebé un quilòmetre ens convida a plantejar l'estratègia, que consistirà en baixar el ritme, i compassar la respiració. En aquestes circumstàncies és on el pes de les alforges juga un paper determinant. En plena pujada, hauran de prendre el camí que neix a l'esquerra de la pista asfaltada (km 22)(amb bicileta és millor continuar de front per asfalt,però nosaltres no ho fem,si hem de baixar d'ella ho farem).Ja en el camí, el pendent ens dóna un breu respir fins a creuar la riera de Refoxo i ens atia de nou per una calçada ombrívola que ascendeix durament sota el dosser de les fulles caduques de castanyers i roures.Aquest escenari ens acosta fins a La Faba. |
| La Faba (León) |
Després de La Faba abandonem progressivament l'obaga per sortir a un terreny obert de pastures amb vistes als boscos atlàntics. Les àmplies panoràmiques influeixen en la percepció del pendent, que es torna lleugerament més suau fins arribar a l'últim poble de Lleó en el Camí de Santiago Francès: Llacuna de Castella, dotat de bar i alberg adjunt (25,9).Uns 700 metres més amunt de Laguna de Castella apareix el primer fita jacobeu amb senyalització de distàncies. És el 152,5 i porta la inscripció Us Santos (del Tresor dos Santos). Quatre-cents metres després el Camí s'acomiada de Lleó, la província amb més quilòmetres de recorregut del Camí Francès: ni més ni menys que 214,4. Per fi trepitgem Galícia i, en concret, Lugo. Cansats, resolem l'últim quilòmetre fins a l'església preromànica de Santa Maria la Real, que dóna la benvinguda a O Cebreiro. L'alberg de pelegrins, el primer de la Xunta de Galícia, es troba a l'altre extrem d'aquesta parròquia Lugo (km 28,4).
Poble d'allò més pintoresc i autèntic. Som el sultims en arribar i l'alberg està casi ple. Aconseguim un lloc pels quatre i després d'una bona dutxa ja sortim a enplenar el pap al bar del poble.
Poble d'allò més pintoresc i autèntic. Som el sultims en arribar i l'alberg està casi ple. Aconseguim un lloc pels quatre i després d'una bona dutxa ja sortim a enplenar el pap al bar del poble.
 |
| O Cebreiro (Lugo) |
 |
| Poble O Cebreiro (Lugo) |
Etapa 8 : O Cebreiro - Gonzar (95Km),15/10/2011.
Veure sortir el sol des de O Cebreiro, és un privilegi que ens brinda el Camí i que no es pot rebutjar. Avui, per fi, ens submergim en la terra de Santiago, la de la boira i el orbillo, la dels castros celtes i de les mines anhelades pels romans; d'infinitat de turons, fragas de roures i soutos de castanyers. La senyalització oficial marca 151 quilòmetres fins a Santiago.
Abrigats per la vegetació de la muntanya, ascendim des dels 1296 metres fins als 1.370 (el punt més elevat del Camí Francès a Galícia) als voltants del Tresor da Cruz i la muntanya Àrea. Des d'aquest punt baixem a la trobada d'una àmplia pista forestal (km 1,5). A Galícia els municipis s'anomenen concellos, als quals pertanyen diferents parròquies que engloben al seu torn a diferents pobles. Cap al sud, a mà esquerra de la pista forestal, la vista es recrea en una infinitat de turons atapeïts de falgueres, roures, castanyers i pastures que formen, entre altres, la serra d'O Courel. La pista forestal desemboca al peu de la LU-633.
Creuem la LU-633, fidel acompanyant durant l'etapa d'avui, i prenem una senda molt propera a la carretera que ens acompanya amb els seus faigs, grèvols i altres catàleg d'espècies atlàntiques. El primer alt, el de Sant Roc, no triga a arribar. A l'altra banda de la LU-633, a 1270 metres i davant d'una àmplia panoràmica, s'alça la plàstica escultura d'un pelegrí medieval que avança contra el vent. Va ser immortalitzat en bronze per l'artista José María Acuña (km 4,1).
Després de la Rúa Maior, passant costat de l'edifici de la Presó Preventiva, arribem al mirador sobre Sarria, adornat amb un creuer. Al costat de petits prats i hortes particulars passem sota un viaducte per creuar les vies. Després d'elles salvem un rierol gràcies a una passarel · la de fusta (2,2). El curs d'aigua dóna pas a un dur empit per camí - envoltat per superbs castanyers - que puja fins al lloc d'As Parets (Fita 109), on s'assenta un castro prerromano del mateix nom.De nou per pista asfaltada progressem fins a la parròquia de Barbadelo. Envoltada pel cementiri, mereixen la seva atenció les portades i els capitells. Deixem l'alberg de pelegrins de Barbadelo a mà dreta (km 4,5) i continuem de nou per pista veïnal asfaltada fins a les aldees de Rente (km 5,3) i Mercat da Serra (km 6), amb taverna i situada al encreuament de la LU-5709. En creuar no es continua per la carretera sinó que es pren un corredor arbrat que sorgeix de front (km 6). Als cinc minuts passem al costat d'una font decorada amb Pelegrín, la mascota del Xacobeo 93 (km 6,6). Set-cents metres més endavant arribem al costat de les portes del Molí de Marzán (km 7,3), de l'any 1920, per torçar noranta graus a la dreta i agrair un pas construït per lloses de pedra que evita que fiquem el peu a la bassa de aigua. Aviat creuem la LU-633 per passar Leiman , amb fonda al costat del Camí, i després Peruscallo. Diem, de moment, adéu a l'asfalt per avançar per camí sota castanyers i carballos cap Cortiñas i Lavandeira (Fita 101,5). Entre baixos murs de pedra i castanyers arribem Brea (km 11,5 i Fita 100,5) per arribar, primer al fals fita dels 100 i uns metres més endavant al veritable, coronat de pedres i banyat en graffiti.
O Cebreiro - Triacastela.
Perfil : O Cebreiro - Triacastela.
Perfil : O Cebreiro - Triacastela.
Abrigats per la vegetació de la muntanya, ascendim des dels 1296 metres fins als 1.370 (el punt més elevat del Camí Francès a Galícia) als voltants del Tresor da Cruz i la muntanya Àrea. Des d'aquest punt baixem a la trobada d'una àmplia pista forestal (km 1,5). A Galícia els municipis s'anomenen concellos, als quals pertanyen diferents parròquies que engloben al seu torn a diferents pobles. Cap al sud, a mà esquerra de la pista forestal, la vista es recrea en una infinitat de turons atapeïts de falgueres, roures, castanyers i pastures que formen, entre altres, la serra d'O Courel. La pista forestal desemboca al peu de la LU-633.Creuem la LU-633, fidel acompanyant durant l'etapa d'avui, i prenem una senda molt propera a la carretera que ens acompanya amb els seus faigs, grèvols i altres catàleg d'espècies atlàntiques. El primer alt, el de Sant Roc, no triga a arribar. A l'altra banda de la LU-633, a 1270 metres i davant d'una àmplia panoràmica, s'alça la plàstica escultura d'un pelegrí medieval que avança contra el vent. Va ser immortalitzat en bronze per l'artista José María Acuña (km 4,1).
 |
| Peregrí medieval(Alt de Sant Roc) |
La senda segueix l'itinerari de la LU-633 i descendeix lleugerament fins als 1.205 metres. Posteriorment, un fals pla porta fins a Hospital el segon nucli habitat de la jornada que porta per àlies "de la Comtessa". La fita jacobeo marca els 145,5). En aquest poble tindrem, probablement, un dels primers contactes amb les "rosses gallegues", les vaques de color canyella apreciades per la seva carn (km 5,7).
Deixem aquest poble de vaquers i continuem per un solc acostat al guarda-rail de la LU-633. Més endavant agafem el desviament a Sabugos i Temple però acomiadem immediatament el tram asfaltat per un camí que ens acosta a Padornelo (km 8,1). És el regne de la pedra i les lloses de pissarra. A la sortida d'aquesta petita parròquia afrontem una duríssima encara que breu costa per la qual assolim l'alt do Poio (km 8,5). Un bar - alberg i una fonda reben estratègicament als caminants, ansiosos per estabilitzar el seu ritme cardíac després de semblant accelerada. Més de tres quilòmetres de camí enganxada a la LU-633 ens separen de la següent població. En tot aquest tram pràcticament planegem perquè només descendim 45 metres d'altitud. Així arribem a Fonfría, nucli també de Pedrafita do Cebreiro.Travessem Fonfría i de nou, al costat de la inseparable LU-633, tornem al camí que ens porta pel mateix paisatge fins O Biduedo. En tot aquest tram baixem exactament cent metres (km 14,3). Després O Biduedo, ja del Concello de Triacastela, el descens comença a fer-se patent.A la baixada, el camí procura desprendre de la LU-633 i aturar les voltes i revoltes de la carretera. Un revolt pronunciat ens permet veure de front la muntanya Oribio, de 1443 metres d'altitud. A la dreta, al fons de la vall, es troba Triacastela. Després Filloval creuem la carretera i seguim descendint entre arbrat per tornar-la a creuar un quilòmetre més endavant, al costat d'un petit berenador. Així entrem en Passants (km 18,8). La jornada continua fins el llogaret de Ramil (km 20,1), amb castanyer centenari a la vora del camí, i gairebé enganxada a Triacastela.
Triacastela - Sarria
Triacastela - Sarria
Perfil: Triacastela - Sarria.
A mà dreta part l'itinerari per San Xil, 6,5 quilòmetres més curt tot i que supera un desnivell de 238 metres els primers 5,5 quilòmetres.A la sortida de Triacastela girem a mà dreta i creuem la LU-633. A la dreta, lleugerament amunt, neix el desviament a San Xil. El prenem i, després d'un curt tram, abandonem la carretera per la dreta per seguir per una pista asfaltada.Per costa més pronunciada continuem envoltats de frondosos roures fins a desembocar de nou a la carretera, just a l'altura de la Fonte 2 Lameiros (km 3,3).
Una pujada per asfalt ens deixa a l'altura de San Xil. La població queda a mà esquerra. L'itinerari continua el seu ascens per la carretera.En l'alt deixem la carretera per gaudir el tram més bonic de l'etapa. Passadissos tancats de castanyers, roures, i bedolls ens escorten. La baixada a Montán és perillosa ja que el pis està format per lloses de pedra (km 7,8). Continuem el descens fins el llogaret de Fontearcuda, on la fita jacobeu ens anuncia els 121,5 quilòmetres (km 8,5).El Camí baixa de Fontearcuda fins a la carretera i aquesta es creua per prendre un camí que evita la llarga volta de la carretera que passa per Zoo. Salvem un rierol i avancem pel camí que surt de nou a la carretera. Per asfalt arribem finalment a Furela. Les espesses taques de roures i castanyers donen pas als prats (km 10,4). Travessem per mitjà de la població i creuem la carretera al costat del cartell que anuncia l'entrada al Concello de Sarria (km 10,7). Un quilòmetre resta per arribar a Pintín. El Camí segueix acostat a la carretera LU-5602 i un quilòmetre més endavant la creua per internar fugaçment per un tram boscós que adreça una corba prolongada. Baixem de nou a la carretera. Cinc-cents metres després ens deslliguem breument de la LU-5602 per entrar en Aguiada (km 13,6). Després de la població tornem als braços de la carretera per una senda paral · lela. Amb vistes de Sarrià, el camí de terra segueix progressant al peu de la LU-5602 per petits tobogans. Passem la fita 114 km de Carballal i l'encreuament a Ferreiros, que es deixa a mà dreta. Immediatament arribem al costat del càmping Vila de Sarrià i deixem ametllers a la dreta. Entrem així en Sarria topant amb el primer alberg. No en va aquesta capital de Concello ostenta el major nombre d'albergs del Camí Francès i és el lloc escollit per molts caminants per iniciar el pelegrinatge, ja que es troba en la distància ideal per aconseguir la Compostela. Salvem per un pont el riu Sarria i creuem en Benigne Quiroga per girar al costat de la Peregrinoteca. Una escalinata puja fins a l'entrada de la rua Major, que hauria de canviar el seu nom pel de la "rua dels Albergs", ja que es comptabilitzen més de 5, inclòs el públic (km 18,3).A mà dreta part l'itinerari per San Xil, 6,5 quilòmetres més curt tot i que supera un desnivell de 238 metres els primers 5,5 quilòmetres.A la sortida de Triacastela girem a mà dreta i creuem la LU-633. A la dreta, lleugerament amunt, neix el desviament a San Xil. El prenem i, després d'un curt tram, abandonem la carretera per la dreta per seguir per una pista asfaltada.Per costa més pronunciada continuem envoltats de frondosos roures fins a desembocar de nou a la carretera, just a l'altura de la Fonte 2 Lameiros (km 3,3).
Sarria - Portomarín.
Perfil: Sarria - Portomarín.
A prop de la sortida, un cartell ens dóna la benvinguda al Concello de Paradela, que pren el relleu del de Sarrià. Arribem Ferreiros i baixem per pista asfaltada fins l'immediat Mirallos (km 13,6 i Fita 98). El Camí es dirigeix per asfalt des Mirallos a A Pena i posteriorment a Couto (km 14,7) i Rozas (Km 15 i Fita 97). No serà estrany topar-se amb alguna família guiant el bestiar d'un lloc a un altre.
Deixant enrere el lloc de Rozas sobrevé la fita 96,5. Suposa també deixar, almenys durant un tram, la pista asfaltada per prendre un camí en lleugera costa a l'abric dels roures i pins. A la primera cruïlla que es presenta seguim per l'esquerra. La fita 95,5 anuncia la proximitat de Moimentos, En uns minuts passem Mercadoiro (km 16,8) i després d'una costa i pistes asfaltades descendim fins Parrocha i Vilachá. Un brusc descens ens acosta fins al riu Miño, embassat per Belesar (Fita 90). El pont, de més de 350 metres de longitud, ens acosta fins al Portomarín de façanes blanques i teulades grises. L'entrada al poble es fa per un dels arcs de l'antic pont romà - medieval, reconstruït per assentar una escalinata i col · locar una petita capella.Des d'aquest punt baixem fins a una passarel · la metàl · lica que salva el Rego des Torres, que s'ajunta aquí amb el Miño. La creuem i girem a mà dreta al costat d'unes cases. Superades aquestes, la fita 89 ens guia per un camí que neix a l'esquerra (km 1) i que puja per la falda de la muntanya Sant Antoni. Ascendim aproximadament un quilòmetre i vam començar a planejar entre pins i prats. El camí baixa fins al voral de la LU-633 i passada la cruïlla a Sant Mamede i Velade prenem un camí enganxat a la carretera. Uns centenars de metres més endavant, a l'altura d'una fàbrica de maons (km 3), creuem la carretera i continuem per un camí similar que avança per la dreta. A l'alçada d'unes naus de fertilitzants i abonaments creuem de nou la LU-633 i progressem per l'esquerra.Quatre-cents cinquanta metres després arribem a Toxibo (Fita 85,5). Una casa i, més endavant un elegant hórreo en pedra i fusta, decorat amb una rosassa i rematat amb pinacle i creu, és tota la visita.Tot i que encara caminem molt propers a la carretera, diverses taques de pins ens aïllen d'ella durant un petit tram. De nou al costat de l'asfalt passem un berenador (km 7,3) i tirem fins a la propera parròquia de Gonzar (km 8).
t'agrada? Imprimeix-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada