طنجة: بوابة لأفريقيا
Després d'agafar el AVE, fer uns quants transbords de cotxes del metro i agafar l'avió, ja estem al Tanger (Marroc).L'aeroport no és gran cosa, molt semblant al de Lleida o el de Girona en dimensions, però suficient en infaestructura pel que alberga la ciutat.
A dalt de l'avió ens han donat una butlleta a emplenar per nosaltres que hem de presentar un cop al control d'immigració marroquí de l'aeroport. Només entrar al recinte, el tràmit dels estrangers ens espera. Ens posem a la cua i anem veient com els guardes s'encarregen de que el pobletans no facin cua. Anem mentalitzats i armats d'aguant.
Un cop superat això, ara toca cambiar uns eurets per tal d'anar tirant. El cambi a l'aeroport sempre és més dolent i acabes perdent més diners que cambiant en qualsevol altre establiment de cambi de la ciutat (detall a tenir en compte depenent de les quantitats de diners a cambiar).
Un cop els tràmits bàsics de tot passatger superats, ja sortim fora per tal d'agafar un taxi fins a l'hotel que ja tenim reservat, que és l'hotel Chellah. Un cop fora ja avistem la filera de taxistes amb els seus mercedes model 300 de l'any de la picor.
Intentem agafar el del final de la cua però som rederigits al primer. No hi ha cap més tipus de taxi, ni tampoc podem negociar el preu ja que ens comenta que és un preu tancat.
El trajecte resulta d'allò més entretingut ja que tot és tant estrany i curiós, fins i tot la conducció del nostre taxista parlant pel mobil, conduint per on li surt del nassos, sense cinturó, tocant el clàxon sense sentit i d'una manera cansina...
Aquest tipus de taxi anomenat "gran taxi" no disposa de taxímetre i a sobre la pujada de bandera és més cara que la del "petit taxi"(el qual si disposa de taxímetre). Ens ha tocat el taxista més esquerp de la cua. La broma ens costa uns 200dh (uns 18 euros), tot i rebaixant-li uns 20 dh del preu exigit i que no li hem pagat manifestant-li que no teniem cambi ni d'euros ni de dh. S'hi conforma i marxa amb amb el mateix careto que ens a recollit a l'aeroport. Com tots siguin així...Portem poques hores en aquesta ciutat i encara ens fa cosa regatejar amb desimboltura. Desconeixem el seu nivell de vida i les tarifes que es poden cobrar pels recorreguts.
Un cop a l'hotel Chellah que és al cor de Tànger i està a només 700 metres de les platges del nord de la ciutat, de l'estació d'autobusos i de la medina. Deixem les coses a l'habitació, habitació que està decorada amb un estil contemporani amb motius marroquins, ja tenim moltes ganes d'anar a rondar per la medina. Baixem a recepció a demanar-li un plànol de la ciutat o qualsevol follet turístic que ens pugui ajudar en la nostra estància a la ciutat i ens dóna un foli Din-A4 en blanc i negre amb una resolució orrorosa, en el qual ens hi marca amb un retolador fluorescent la ruta a seguir. És impossible no perdre's amb això però ....... seguim, més o menys hi arribarem i sinó .... ja preguntarem.
Un cop al carrer una sensació estranya ens envaeix , ja que tothom ens mira d'una forma molt estranya, però nosaltres seguim amb el nostre pas ferm i decidits, com si sabessim on anem en tot moment. Finalment i gairebé sense cap equivocació arribarem a una de les entrades de la medina de la ciutat anomenada de "Bab Merican" i mitjançant la "escalera Americana" accedim a l'interior de la medina.
A partir d'aquest punt comença la difícil tasca de saber on estas, tot i d'ajundar-nos amb aquest mapa, és gairebé impossible orientar-te aquí a dins.
Així que al final decidim deixar-nos portar i perdre'ns per aquest laberint de carrers retorts i estrets, on la venda de productes locals es barreja amb l'artesania per a turistes. Només ens va sortir un inconvenient en tot el camí i és un noi jove el qual s'ha pegat a nosaltres i insisteix en fer-nos de guia. Estem una bona estona amb la "non grata" companyia local, la qual fa que estiguem agafant una mala imatge i sensació de la ciutat. Al final, després d'uns trenta minuts de presència, i de repetir-li diverses vegades que "fotés el camp" d'una manera agradable, he decidit parar i explicar-li que nosaltres no necessitem la seva ajuda, ja que portem un parell de dies a la ciutat i l'únic que volem és perdre'ns per la medina, que està perjudicant al seus veïns i companys de les botigues en el sentit de les compres, que està danyant la imatge de la ciutat i que no pensàvem donar-li ni un duro... al final sembla haver-ho entés i encara ens ha demanat que li paguessim un té, cosa a que no hem accedit. No ens fiem ni un pèl d'aquest noi com per treure el moneder davant seu, encara que només perquè fotés el camp hagués pagat qualsevol cosa....
Després d'aquest episodi conseguim perdre'ns per aquest entramat de carrers....
Finalment i després de donar innumerables voltes i d'haver-nos empapat força de la essència d'aquest indret tant encantador i diferent, juntament amb els seus pobletans tant amables (la majoria), anem cap a l'hotel. De camí acabem entrant en una herbolisteria que sembla de ciència ficció. Acabem comprant una mica de mascareta amb una ampolleta d'aigua de roses per al cutis i una mica d'eucaliptus.
I per acabar el dia ens endinsem en un local per tal de menjar-nos un chawarma de pollastre.
A dalt de l'avió ens han donat una butlleta a emplenar per nosaltres que hem de presentar un cop al control d'immigració marroquí de l'aeroport. Només entrar al recinte, el tràmit dels estrangers ens espera. Ens posem a la cua i anem veient com els guardes s'encarregen de que el pobletans no facin cua. Anem mentalitzats i armats d'aguant.
Un cop superat això, ara toca cambiar uns eurets per tal d'anar tirant. El cambi a l'aeroport sempre és més dolent i acabes perdent més diners que cambiant en qualsevol altre establiment de cambi de la ciutat (detall a tenir en compte depenent de les quantitats de diners a cambiar).
Un cop els tràmits bàsics de tot passatger superats, ja sortim fora per tal d'agafar un taxi fins a l'hotel que ja tenim reservat, que és l'hotel Chellah. Un cop fora ja avistem la filera de taxistes amb els seus mercedes model 300 de l'any de la picor.
Intentem agafar el del final de la cua però som rederigits al primer. No hi ha cap més tipus de taxi, ni tampoc podem negociar el preu ja que ens comenta que és un preu tancat.
El trajecte resulta d'allò més entretingut ja que tot és tant estrany i curiós, fins i tot la conducció del nostre taxista parlant pel mobil, conduint per on li surt del nassos, sense cinturó, tocant el clàxon sense sentit i d'una manera cansina...
Aquest tipus de taxi anomenat "gran taxi" no disposa de taxímetre i a sobre la pujada de bandera és més cara que la del "petit taxi"(el qual si disposa de taxímetre). Ens ha tocat el taxista més esquerp de la cua. La broma ens costa uns 200dh (uns 18 euros), tot i rebaixant-li uns 20 dh del preu exigit i que no li hem pagat manifestant-li que no teniem cambi ni d'euros ni de dh. S'hi conforma i marxa amb amb el mateix careto que ens a recollit a l'aeroport. Com tots siguin així...Portem poques hores en aquesta ciutat i encara ens fa cosa regatejar amb desimboltura. Desconeixem el seu nivell de vida i les tarifes que es poden cobrar pels recorreguts.
Un cop a l'hotel Chellah que és al cor de Tànger i està a només 700 metres de les platges del nord de la ciutat, de l'estació d'autobusos i de la medina. Deixem les coses a l'habitació, habitació que està decorada amb un estil contemporani amb motius marroquins, ja tenim moltes ganes d'anar a rondar per la medina. Baixem a recepció a demanar-li un plànol de la ciutat o qualsevol follet turístic que ens pugui ajudar en la nostra estància a la ciutat i ens dóna un foli Din-A4 en blanc i negre amb una resolució orrorosa, en el qual ens hi marca amb un retolador fluorescent la ruta a seguir. És impossible no perdre's amb això però ....... seguim, més o menys hi arribarem i sinó .... ja preguntarem.
Un cop al carrer una sensació estranya ens envaeix , ja que tothom ens mira d'una forma molt estranya, però nosaltres seguim amb el nostre pas ferm i decidits, com si sabessim on anem en tot moment. Finalment i gairebé sense cap equivocació arribarem a una de les entrades de la medina de la ciutat anomenada de "Bab Merican" i mitjançant la "escalera Americana" accedim a l'interior de la medina.
A partir d'aquest punt comença la difícil tasca de saber on estas, tot i d'ajundar-nos amb aquest mapa, és gairebé impossible orientar-te aquí a dins.
 |
| Companyia no grata. |
Després d'aquest episodi conseguim perdre'ns per aquest entramat de carrers....
 |
| Zoco Gran. |
 |
| Zoco petit. |
Finalment i després de donar innumerables voltes i d'haver-nos empapat força de la essència d'aquest indret tant encantador i diferent, juntament amb els seus pobletans tant amables (la majoria), anem cap a l'hotel. De camí acabem entrant en una herbolisteria que sembla de ciència ficció. Acabem comprant una mica de mascareta amb una ampolleta d'aigua de roses per al cutis i una mica d'eucaliptus.
I per acabar el dia ens endinsem en un local per tal de menjar-nos un chawarma de pollastre.
Bona nit o ليلة سعيدة
t'agrada? Imprimeix-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada