Només comença el dia al menjador ja ens espera la primera sorpresa, una dona la qual està amassant una pasta feta de farina, ous i oli, anomenat argaief o meluí. Vindria a ésser com una "tortita", es una menjada tipica marroquí que ells no prenen en aquest àpat del dia sinó que ho mengen per berenar. L'esmorzar tipic marroquí es un vol d'oli d'oliva que es porta a la taula i on els comensals i van sucan trossos de pa.
Deixan de banda això, a nosaltres ens dóna igual per esmorzar que per berenar, la qüestió és que té bona pinta i decidim probar-n'hi un parell acompanyats amb mel, i la veritat és que...mmmmmmmmmmm! Sense comentaris.
Un cop esmorzats i encara sense saber res del que ens deparara el dia decidim aturar un taxi a la primera cruïlla sortint de l'hotel per tal d'anar a l'estació d'autobusos de la ciutat per tal de posar rumb a Chefchaouen o pronunciat simplement "chauen".
La ciutat va ser fundada el 1471 en l'emplaçament d'una petita població berber. La seva població original va estar composta sobretot per exiliats del-Ándalus, tant musulmans com jueus, raó per la qual la part antiga de la ciutat té una aparença molt similar a la dels pobles andalusos, amb petits carrerons de traçat irregular i cases emblanquinades (freqüentment amb tons blaus). Els seus habitants natius s'assemblen físicament, en general, també més als habitants de l'altre costat de l'estret de Gibraltar que a la majoria dels magribins. Chauen està construïda sobre una petita vall. La part més antiga de la ciutat creix cap a l'alt de la muntanya, i en el punt més alt es troben les deus de Ras al-Ma. El centre de la ciutat és la plaça de Uta al-Hammam, en què es troba l'alcassaba i una mesquita amb una torre de base octogonal.
Chauen va ser durant segles una ciutat considerada sagrada, on es prohibia l'entrada als estrangers. Per aquesta raó s'ha mantingut amb poques alteracions tota la seva fisonomia medieval. Els canvis en l'estructura urbana i poblacional de Chauen són molt recents. Van ser les tropes espanyoles les que van obrir Chauen en prendre el control de tota la zona nord del Marroc per instaurar el protectorat concedit per la Conferència d'Algesires (1906) i definit pel tractat hispano-francès de 1912. Quan els espanyols van arribar, la ciutat tenia una important població jueva sefardí que parlava judeoespañol. Chauen va ser una de les principals bases de l'exèrcit espanyol, i en aquesta ciutat es va arriar l'última bandera espanyola el 1956. Com en altres ciutats que van pertànyer al protectorat espanyol, gran part dels seus habitants sap parlar espanyol. Chauen va estar sota control de la República del Rif i on va estar a punt de produir un altre desastre de les tropes espanyoles a l'hora de retirar a causa de la gran ofensiva dels rifenys.
Un cop introduits en el tema, aturem un "Grand taxi", només obrir i abans de pujar acordem el preu del recorregut amb els seus estira i arronsa per part dels dos. Home no, caduscu escombrant cap a casa seva, tot i que sempre em dona la sensació que guanyen ells. Al final acordem uns 60dh per uns 5minuts de recorregut,car!
Un cop a l'estació, o millor dit, una mini estació, entrem per tal d'adquirir el tiquet, desbrinar l'hora de sortida i el lloc.
 |
| Estació de autobusos de Tanger. |
Acompanyem a un d'aquest nois i ens explicà l'horari, el lloc d'agafada i ens porta fins a la seva finestreta. La companyia IDEAL és la escollida per portar-nos a Chauen. Ens a costat uns 30dh cada tiquet i el trajecte té una parada a Tetouan i un recorregut d'uns 120km.
 |
| Tetuoan-Marroc. |
Si de veritat sabés el que significa aquesta melodia ......otro gallo cantaria,segur!
Un cop a Chauen ja ens comencem a enfilar cap la part més alta de la població passant pels carrers de fora de la ciutadella. Aquí, en aquest carrers és on hem tingut l'episodi més desagradable de la nostra estància al Marroc. Només baixa del autocar la gent ens mira com a Tanger, amb un certa mirada d'inquietud, estranyats, encuriosits.....com li vulgueu dir. Nosaltres seguim la nostra trajectoria amb el nostre pas ferm i amb la cara de saber on anavem en tot moment, fins que veguem venir de cara un marroquí amb una aparença bruta i deixada, tenia tota la pinta de ésser un rodamon, el qual al passa per la nostra vora va començar a parlar en un to molt alt i agressiu i dient alguna cosa en el seu idioma, com si s'anés a immola. De cop ens escopir amb intenció de donar-nos, però sense conseguir-ho. Nosaltres seguirem endavant i pasarem per alt l'acte, això sí, sense perdre'l de vista. Ell fer el mateix mentre seguia rondiant en veu alta. Millor no fer cas, perquè de pomes podrides n'hi ha a tot arreu, no?
Un cop al fons del carrer ja comencem a percebre l'entrada a la medina, però abans passem per una plaça d'allò més bonica
Un carrer i uns mestres més i ja hi trobem l'entrada. A partir d'aquí ja ens relaxem i en deixem portar per aquest entramat de carrer, carrerons irregulars, amb forts pendents i molts cops amb escalons, ens els quals abunden els comerços, tallers de mobles de fusta, o teixidos locals.
I així és sent un quan camina per aquest poble aturat en el temps.......
O així és com els teixidos locals fan les seves típiques catifes...
Després d'una estona llarga perduts en aquest poble tant genial decidim parar a emplenar el pap en un restaurant marroquí que hi ha en dels carreron que fan pujada. Té molt bona decoració i sembla que els guiris que hi ha asseguts estan satisfets amb el menjar, provem, venga!
Fins i tot els banys són originals i tradicionals...
De primer decidim probar una sopa marroquí...
I de segon un cuscús.......
Ara que ja hem repostat i per acabar la jornada acabem fem un últim passeig pel poble, un poble ple de sorpreses i més sorpreses......
Ens sap molt de greu marxa i ens agradaria quedar-no-hi molta estona més, fins i tot dies, però és comença a fer fosc i hem d'anar a buscar l'estació en aquest poble per retornar a Tanger a dormir.
Quant de greu ens sap!
t'agrada? Imprimeix-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada