Durada aproximada: 2 h i 30'.
Dificultat: Fàcil. Es realitza per una senda tallada a la muntanya.
Època: Tot l'any.
Longitud: 10km (d'anada i tornada).
Punt de partida: Punt d'informació del parc.
Com arribar-hi: Sortim del Pont de Montanyana per la C-1311 i de seguida ens desviem a la dreta pel camí de la Central direcció La Clua i Alsamora. Abans de continuar cap a la Clua veurem un camí que baixa fort amb indicadors al pantà de Canelles i al Congost de Montrebei. Podem aparcar al costat d'una caseta d'informació del parc i uns lavabos públics.
Ver mapa más grande
Descripció:
La Mancomunitat de Catalunya va construir als anys vint un camí excavat a la roca per ajudar les comunicacions entre els pobles de la zona, però va quedar inundat per la crescuda de les aigües, un cop es va posar en marxa el pantà de Canelles. Perduda aquesta via de comunicació, llevat de les èpoques de sequera, en les que l'antic camí reneix, la companyia Enher va iniciar la construcció d'un de nou, uns 30 metres per sobre d'ell, que és el que proposem visitar, i que data de l'any 1982. Des de l'any 1999 aquesta zona forma part de la reserva natural gestionada per la Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya, que s'ha preocupat d'acondicionar i preservar el camí i el seu entorn.
No hi ha cap possibilitat de pèrdua, tota vegada que les indicacions són molt clares i la senda prou evident, seguint en tot el trajecte les marques vermelles de l'històric G.R. 1, que surt de Sant Martí d'Empúries (Alt Empordà) i arriba a Galícia, passant per Aragó, Navarra, Euskadi, Castella-Lleó, Cantàbria i Astúries.
Un cop al pàrquing i seguint el muret de pedra que tanca el pàrking, veiem els senyals de la reserva natural, tenint al davant nostre les darreres aigües del pantà de Canelles i un turó on hi destaquen l'església de la Mare de Déu del Congost i la torre del Castell de Girbeta.
A la dreta de la torreta de l'altre banda del barranc neixen dos camins, un de molt evident i fressat que puja i un altre que queda una mica enclotat per sota, però qualsevol dels dos són bons, tota vegada que es tornen a trobar més endavant, just al punt on comencen les gorges i el camí excavat a la roca, que en el seu primer tram no va gaire enlairat, ja que va guanyant alçada de forma continuada, però suau.
Si fins ara, les dues parets per les que discorre el riu semblaven obertes, a partir d'aquí es van estretant i fent-se més gegantines, fins arribar a un punt on tan sols les separen una vintena de metres. És l'inici del tram més espectacular de la ruta i on cal parar compte, ja que el camí no és gaire ample i l'estimball comença a fer-se notar, tot i que hi ha un cable fermat a la paret al que podem agafar-nos i que permet tenir una referència de major seguretat.
Destaca el fet de que les aigües del riu són molt tranquil·les, degut a la retenció de la presa que hi ha quilòmetres més avall, que provoca un silenci que, segons l'hora o la llum, pot resultar una mica esfereïdor, trencat tan sols pels udols dels ocells que tenen aquesta reserva natural com habitat propi. Un altre circumstància que cal remarcar és la varietat cromàtica de l'entorn, ja que el color de l'aigua resalta sobre la pedra gris i rogenca de les parets verticals que ens envolten.
En un punt on el camí fa una forta girada a l'esquerra, veiem la canal que duu a la Cova Colomera. Val la pena dedicar-hi una estona per pujar-hi, tot i que cal grimpar una mica, perquè l'espectacle que ofereix el seu interior s'ho mereix i la vista que des de la seva obertura tenim del congost és única.
Seguint pel camí engorjat anem veient la sinuositat del congost i la grandiositat de les parets de l'entorn, fins arribar a un punt on a la nostra esquerra el rocam s'eixampla i dóna pas a un espai més obert. És el punt final del camí penjat i, per qui ja no tingui ganes de caminar més, pot ser una bona excusa per tornar enrere.
Sense tenir en compte el temps dedicat a contemplar el paisatge o el dedicat a visitar la cova, haurem trigat menys d'una hora i mitja fins arribar aquí, després de caminar uns 3,5 quilòmetres, amb un desnivell que tan sols arriba als 60 metres.
Travessem les parets que resten dretes i seguim per un camí, ara més pla, fins arribar al Barranc de la Pardina, a 650 metres d'alçada, punt en el que s'inicia un tram de ferma pujada que ens ha de portar al Coll de La Pertusa, espai habilitat per l'estacionament dels vehicles pels qui fan la ruta a l'inrevés i que venen de les localitats de Corçà i Àger.
La volta la farem pel mateix camí tornant a gaudir del paisatge que hem deixat enrere i les inoblidables sensacions del camí engorjat.
TRACK
t'agrada? Imprimeix-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada