BOCAS DEL TORO-PaNaMà

DIA 25 DE JULIOL DE 2010.


Després d'haver passat uns dies a la capital de Costa Rica decidim anar a unes illes de les quals haviem sentit a parlar molt bé i que estan al nordest de Panamà. Des de San José i han uns autocars privats que fan la ruta directa fins a l'estació d'autobusos de Changuinola al nord de Panamà. És triga unes sis hores en completar el tragecte( sense tenir en compte l'estona que estarem relitzant el tràmits a la frontera).
Sortim de l'hotel i ens dirigim fins al punt de recollida de l'autocar, un tal hotel Cocorí. És una zona estranya de la ciutat i no dóna sensació de gaire seguretat, la veritat. Un cop allí confirmem que el lloc sigui el correcte amb uns senyors que es troben en una mini oficina davant del punt de recollida (Els tiquets s'han d'adquirir al conductor de l'autocar). Som dels primer en arribar però en un tres i no res ja és comensa a forma una espècie de cua.

 Dit i fet. En cinc minuts arriba. No sembla gran cosa però és el que hi ha. Agafem les boses per tal de colocar-les al maleter però un home s'interposa en el camí, hem faig el despistat i hem coloco la motxila on a mi més hem convé. Aquest tio ha aparegut del no res amb aquestes pintes i ara és dedica a cargar les maletes, que amb tota la confiança li han donat més d'un turista que ens aconpanya. Nosaltres, per si un cas, després de deixar la bossa ens aseiem al mateix costat de la porta on estan cargant i prop de les escales del bus. Un cop finalitzada la carga pujà per la porta del davant i comença a demanar diners a totes les persones,sense distinció, i als turistes amb més impetu. Un cop a la nostra altura li vam donar uns pocs colons(uns 20 centims), per evitar el tràmit. Quan marxava de la nostra posició refunfuyava dient "que faig jo amb aquesta m....! Quina cara aquest tio!menys és res,no?

Un cop en marxa ja ens vam acomodar millor al fons de l'autocar. Acompanyats d'aquest paisatge el trajecte resulta d'allò més entretingut i fins i tot curt. En un tres i no res ja estem a la frontera amb Panamà, resultant ésser un pont minúscul i rovellat pel qual i travessen tot  tipus de vehicles (inclosos camions amb remolcs) i que severix per  poder creuar el enorme riu Sixaola.

Això si, abans de creuar hem de passar els tramits administratius de tot un autocar amb un sol funcionari  a
la part de Costa Rica atenent-nos. I el mateix cas en trobem al creuar el pont.
Un cop travessem la frontera ja ens assalten uns nois, els quals és troben amb el conductor, els quals en ofereixen anar directament fins a l'enclavament des d'on surten les taxi boats per anar a Bocas de Toro.
Ens estalviem una bona estona de trajecte i accedim de seguida. Ens acompanyen fins a la fugoneta i ens carregen a ella. Durant l'aproximació a la furgoneta uns nens d'uns 6 a 7 anys no paren de demanar-nos almoina constantment. i el panorama de pobresa extrema és fa present en aquesta zona de la frontera Panamenya. El noi s'encarrega de seguida de que no ens sentim agobiats i foragita a tothom que ens intenti aturar. Un cop la fugoneta és troba plena( majoritariament d'estrangers) iniciem el recorregut fins a l'enclavament  de les barques.
Condució esportiva arrebassan qualsevol tipus de vehicle que s'interposes en el camí portés el que portes, com aquesta pick-up cargada de bananes  fins a la bandera. A LO LOCOOO!!!!

En aquest punt hi ha dos empreses de transport amb bot  fins a l'illa Colon, però noslatres utilitzem TAXI  25. Només sorti ens trobem amb  unes vistes de les cases a la vora del canal impresionants i acompanyades per un vaixell que es troba abandonat  just quan el canal sobre al mar. Preciosa imatge!

Un cop a l'illa parem un taxi per tal de que ens porti fins a l'allotjament Playa bluf longe, el qual esta apartat del poble i és necessita d'un taxi pick-up per accedir-hi, ja que quan la marea està alta és menja un tram del camí que hi accedeix.
 Ja portem l'allotjament contractat per uns quatre dies. Un cop al lloc resulta ser un xalet davant del mar d'una parella holandesa, en el qual han habilitat unes habitacions per a invitats d'allò més boniques. Es un lloc magnífic i rodejat d'una abundant vegetació. Un cop allí, som rebuts per la propietaria, la qual és molt agradable i fa que de seguida ens sentim com a casa.
Aquesta casa té un jardí enorme i el benmig si troba un tendal de fusta, en el qual ens serviran el sopar en breu. Un sopar el qual fan els mateixos propietaris, Mmmmmmmm! Anem-hi, que ja deu estar al caure. ALERTA! Això és un camp minat amb granotes! S'ha de mirar on es trepitja i parar molt de compte pel jardí, està ple de vida i és d'allò mès facil esclafar-li el cap a algun animalo, Ull! Al capvespre aquest jardí i les rodalies cobren vida i inumerables sorolls inaveixen el buit. Un cop al tendal de fusta un altre animalo ens espera per fer-nos companyia, és un  ós mandros, el qual fa vida en aquest sostre. Ens explica la propietaria que el van trobar al terra per les rodalies del xalet amb una extremitat trencada i que el van curar. Des de llavors, l'ós no s'ha mogut d'aquí. Grata companyia per sopar!!

          

Ja és tard i avui portem tot el dia amunt i avall amb transports de totes menes, però primer haurem d'aguaitar aquesta lluna tant espectacular asseguts a la riba del mar i acompanyada pel soroll de les fortes onades del mar carib.

Bona nit...........

t'agrada? Imprimeix-ho.